Fernandez: “Muniesa està malvenent les propietats municipals per pagar-se la campanya electoral”. El PP de Sagunt sembla que ha decidit aplicar la política econòmica de balafiament i expol·li de les administracions públiques que els seus companys de la Generalitat saben fer tan be, al propi ajuntament de Sagunt.

Els preus de licitació de les parcel·les del SUP II que actualment es troben en procés d’adjudicació són un autèntic escàndol i un exemple de balafiament dels recursos públics. En aquest cas, terrenys i solars municipals estan malvenent-se per obtindre liquiditat de forma ràpida i poder continuar amb la campanya electoral del Sr Muniesa.

Concretament, les parcel·les de sol, fins ara públic estan eixint a la venda a un preu de 239 €/m2 per a sol residencial, quan a nivell privat, i es pot acudir a qualsevol immobiliària a comprovar-ho, en eixa zona els sol residencial està venent-se entre 400 i 500 €/m2.

“El comportament del PP és absolutament irresponsable i irracional, ben lluny del sentit comú, encara que ben prop de les seues tesis neoliberals de privatitzar per als amics a un bon preu tots els bens públics, en aquest cas, el part del Patrimoni Municipal del Sol” indica Francesc Fernandez “És inadmissible que realitzen una ponència de valors cadstral desfasada que apliquen a la ciutadania per cobrar més impostos i que després, de manera hipòcrita per al propi ajuntament es dediquen a malvendre les propietats de tots els saguntins i saguntines, per baix del preu de cost” continua Fernandez “esperem que al menys tinguen la decència de negociar amb els que volen adquirir eixos terrenys, que tant l’impost sobre transmissions i les plusvàlues, que s’estableixen en funció del valor cadastral, corren a càrrec del comprador, encara que ho dubtem molt” conclou el portaveu nacionalista.

El PP es veu fora del govern i està hipotecant a futur i a la desesperada la gestió de l’Ajuntament, comprometent futurs pressupostos, comprant voluntats i discriminant els funcionaris públics i distribuint els recursos de forma que no es satisfan les necessitats de les persones, si no els interessos electorals del propi PP.

L’inici de curs 2014-2015, està introduint molts canvis en la vida escolar dels alumnes. No només per com d’incipient ha estat, sense apenes temps per l’adaptació, amb altes tem­peratures i protestes en roba de bany incor­porades.

En aquest inici de curs hi ha una no­vetat, de tantes altres, de la qual volia fer un petit anàlisi. Quan es parla de dèficit d’infraestructures, de retallades inassumibles, de deutes amb els centres, de mancança de beques de llibres, de transport, de menjadors etc. de reducció d’oferta formativa i de profes­sorat, de aplicació d’un plurilingüisme que pretén fer desaparèixer el valencià de l’escola, de l’assignatura de des-cultura valenciana, que no parla ni de la pilota, ni del patrimoni immaterial del País Valencià, ni del la pròpia llengua, pot ser aquest tema siga secundari, però per aquells que entenem l’educació com un procés per a formar persones i ments crí­tiques i autònomes, no se’ns escapa un canvi que ataca directament la línia de flotació d’aquest procés que tot xiquet o xiqueta ha de realitzar en la seua etapa educativa.

Es tracta de la desaparició de l’assignatura de coneixement del medi, que ha quedat divi­dida en dos parts, una dintre de geografia i història i altra en ciències naturals. Vet aquí, que un canvi en l’estructura de les assigna­tures no te per què afectar a les matèries a impartir, però curiosament, en aquest cas la geografia i història que es donarà quedarà reduïda a la d’Espanya i Europa, però les re­ferències a l’àmbit local o regional han des­aparegut del currículum. Es a dir, un xiquet aprendrà per on passa el riu Volga, però no estu­diarà on naix el Palància. Aquesta errada garrafal en la concepció de l’educació respon a una intencionada eina d’adoctrinament i des-culturització que suposa la llei Wert i que aplica sense contem­plació la Consellera Català. No només per què fomenta el desconeixement del medi proper, si no per què allunya la matèria de l’alumne, desmotivant el seu aprenentatge. Només es pot estimar allò que es coneix i el que es pre­tén amb aquestes programacions curriculars és que els nostres alumnes no aprenguin el respecte i el coneixement del seu entorn, per a que en un futur, no el valoren.

La generació dels que ens acostem als 40, vam ser pioners en l’estudi de l’entorn proper, a l’escola nosaltres deixarem d’estudiar amb els llibres de les grans editorials i comença­rem a utilitzar quaderns i llibres d’àmbit local (Sagunto y su entorno, per exemple) i a fer fitxes, moltes fitxes del medi que ens rodeja­va. Eixa formació és bàsica per relacionar-nos amb el nostre entorn i per tindre valors posi­tius cap a d’ell. No ens importarà que hi haja una pedrera al Salt del Llop i que hi ha una multinacional destrossant el nostres recursos naturals, si no hem anat a visitar-la o hem ha­gut de recollir plantes al seu voltant.

És una des-culturització programada per la fabrica de ma d’obra i no de persones que pretén fer el Gebbles del partit popular, els Sr Wert i on la Consellera Català és la seua més submisa executora.