Teresa García: “Amb Compromís trobem menys dificultats a l’hora d’establir comunicació amb el possible electorat del Port”

tereeco2

L’actual regidor de Bloc-Compromís, Teresa García Muñoz, de 39 anys d’edat, enginyera industrial especialitzada al mig ambient i amb diversos masters a les seues esquenes, després de vuit anys de regidor en l’Ajuntament de Sagunt vol donar el salt a la política valenciana, però sense desvincular-se, en principi, de l’activitat política local. Per a optar a nous reptes polítics es presenta a les primàries per a la llista de les eleccions autonòmiques. En aquest procés concorren 44 aspirants. Com ella mateixa reconeix, aquest tràmit ve a ser com una oposició interna, que, no obstant açò, espera superar amb èxit, ja que la seua presència en les Corts Valencianes de la pròxima legislatura, pot ser molt important per a afavorir el desenvolupament d’iniciatives, tant a Sagunt com en la comarca del Camp de Morvedre, entre altres territoris.

Et presentes a les primàries per a la llista de les eleccions autonòmiques. Opten 44 aspirants i fan falta 60 avals. Açò és pitjor que una oposició.

Açò és com una oposició interna a nivell de partit i també és una oportunitat, perquè, evidentment, la política ha de canviar i nosaltres hem decidit a nivell intern canviar les formes de triar als candidats, perquè puga participar la gent en aqueix procés d’elecció. Com les eleccions són obertes, totes aquelles persones interessades poden anar a la seu del partit, s’inscriuen en el cens i signen un document com que estan d’acord amb els principis ideològics que defensa Compromís, i, a partir d’ací, podran votar el dia 31 de gener de 2015, que és la data de la votació presencial, i del 27 al 30 en les votacions telemàtiques. Per a triar candidats no fa mancada ser militant, encara que, si volen, també es poden apuntar al partit.

Us presenteu 44 a les primàries. Per què els simpatitzants i militants de Compromís t’han de votar a tu i no a un altre aspirant?

Primer, perquè tenim l’oportunitat de tenir una diputada de la comarca en altres institucions. No sé com ho faran en altres partits, però quan una persona està confirmada pel seu electorat o per la gent que viu en la seua ciutat o en la seua comarca, té un compromís amb aqueixes persones que han participat. Aqueixa és la primera, la segona: perquè, almenys, el treball que jo vull fer en les Corts és posar la Corts a la disposició dels ajuntaments i, una mica, canviar l’ordre de factors, perquè qui fa política de proximitat i política per a resoldre els problemes de la gent, és l’ajuntament. De fet, és la institució més valorada de totes les que hi ha. Els que se salven de la crema, ara com ara, són els ajuntaments. Se salven de la crema perquè tenen el ciutadà al costat, perquè directament resolen problemes que tenen les persones en la seua vida diària. Cal encarar la política de les altres institucions per a fer política local. El que jo m’estic trobant en política, i porte dues legislatures treballat en l’àmbit municipal, és el poc cas que se’ls fa als ajuntaments i l’efectius que són a l’hora de resoldre els problemes de la gent.

Que et presentes a les autonòmiques per València, com han d’interpretar-ho els ciutadans del municipi de Sagunt, com que Sagunt se’t queda xicotet?

La motivació per a presentar-me a les primàries vénen per dues vies. La primera, si Compromís entén que el projecte local de Sagunt necessita una nova opció de govern i fins i tot optar a l’Alcaldia, necessita també d’algú que isca fóra de l’àmbit municipal i estiga en altres institucions per a defensar millor els interessos de Sagunt. Un projecte local ambiciós requereix de persones de la pròpia localitat que exercisquen de representants de la ciutat en altres institucions. Hem tingut quatre anys a Alfredo Castelló, per exemple, d’alcalde i de diputat autonòmic i Sagunt no ha vist gens del seu treball en les Corts. Entenem que s’ha de treballar d’una altra manera. Que nosaltres hàgem decidit construir una alternativa municipal, amb opcions d’Alcaldia i que aqueixa alternativa requerisca que algú estiga en altres institucions, és també per a defensar els interessos de la ciutat, perquè, quan passen coses com les de Galmed, es puga estar treballant en una política industrial diferent. Perquè, en temes de patrimoni, tinguem interlocutors en altres administracions, que tinguen clar quin és la problemàtica de Sagunt i la defensen. Cal posar a les altres institucions a treballar per als ajuntaments i aqueixa és la segona motivació. Des de 2012 sóc responsable de política municipal tant en el Bloc com en Compromís i des del treball que hem fet en la Secretaria de Política Municipal, ens hem adonat que tots els ajuntaments tenen necessitats, respecte de la Generalitat, que aquesta no atén. En Serveis Socials és on més es nota, i són els ajuntaments els que van darrere de la Conselleria, quan hauria de ser a l’inrevés. El servei de proximitat està en l’ajuntament, per tant, les administracions han de treballar per a promocionar i mantenir el servei de proximitat.

En la llista a les municipals de Compromís si que vas.

Jo, del projecte de Sagunt, no em desvincule en principi. Quan vegem, en funció dels resultats, com es pot desenvolupar, perquè la implicació a nivell de partit la vaig a mantenir, llavors veurem si em quede més implicada en política local o si ja des de la Generalitat faig altres coses.

Podem es va a presentar a les eleccions autonòmiques i també en les municipals, però com una agrupació d’electors, aquest nou partit pot desdibuixar molt el mapa polític en la pròxima legislatura, tant ací com a València?

Entenc que d’una força política com Podem, tenim a veure com es desenvolupa, quin suport tenen de la ciutadania, quins projectes té referent a altres nivells de l’administració; perquè els missatges que ha llançat fins ara són de caràcter general. Són missatges que Compromís està dient fa temps i nosaltres ho hem traslladat tant a l’actuació en les Corts com a les polítiques municipals. Podem no són rivals nostres en certa manera, perquè en moltes coses defensem els mateixos principis.

Si defenseu els mateixos principis, també us disputeu el mateix electorat.

En certa manera, el potencial de creixement que tenia Compromís, es pot veure limitat amb Podem, però entenem que Podem també ha de parlar de quin vulgues para València. Compromís té clar el que vol a nivell de València. Per açò és possible que els electors no siguen tan similars, potser sí que hi ha un espai electoral diferent per a cadascun, marcat per la visió valencianista que té Compromís. Podem no sabem encara per on va a tirar.

Vosaltres us enquadreu en el context de l’esquerra, encara que, en les europees, us heu associat amb forces conservadores com a Convergència i Unió…

Són altres tesitures. Compromís, quan s’ha conformat com a coalició, ho ha fet per canviar el tipus de política, per una política més pròxima al ciutadà i no de cara al sistema que hi ha establit. També el PSOE s’enquadra en l’esquerra i d’esquerra té ben poc.

En l’àmbit local, per ser palmari, no es pot negar que en aquests vuit anys de Govern del Partit Popular s’han realitzat moltes obres. També és veritat que els ha plogut els diners del cel. En general, vosaltres, que heu estat damunt de les actuacions municipals, sobretot Fernández, que ha sigut martell d’heretges per a Castelló, com valoreu aquests anys de gestió del PP a Sagunt.

El PP ha rebut una quantitat de fons per a inversions que no veurà cap altra corporació municipal, però no ha sabut aprofitar aqueixes inversions que ha rebut. En l’actualitat s’estan executant obres de la legislatura anterior. El pavelló de l’handbol s’ha quedat sense construir. No es van finançar amb el Pla I o el Pla Confiança, les obres que nosaltres demanem que es feren, encara que s’han realitzat després amb plans municipals d’ocupació. En patrimoni no s’ha actuat pràcticament, el museu industrial segueix inacabat; en el patrimoni històric quasi no s’ha invertit. Estem veient engrunes del que podia haver sigut l’aprofitament eficient dels recursos, orientat al fet que després siguen productives les inversions que es facen. S’han dedicat a mantenir el que hi havia i a repartir les inversions que han rebut, per a traure-li profit electoral, que no sé fins que punt. No han innovat en res.

tereeco1

Fernández ha representat la defensa dels interessos saguntins. Aqueix discurs per a Sagunt ha pogut anar bé en termes electorals, però en el Port no té predicament. De fet, el Bloc, en les últimes eleccions va tocar sostre. Per a seguir creixent ha d’expandir-se i, per a expandir-se, ha de canviar el xip…

Nosaltres no tenim aqueixa visió. Crec que el Bloc sempre ha fet política per a tota la ciutat, per al nucli de Sagunt i per al nucli del Port. Quan Quico Fernández va ser regidor d’Urbanisme, es va tancar tota la trama urbanística del Port. Açò ho va fer el Bloc. Mai hem deixat de fer política en el Port. El que passa és que sempre s’han trobat barreres a l’hora d’establir la comunicació amb l’electorat del Port, encara que jo crec que açò, amb Compromís, es pot superar. Independentment que Quico Fernández siga el candidat o no, amb Compromís trobem menys dificultats a l’hora d’establir comunicació amb el possible electorat del Port.

No obstant açò, els ciutadans del nucli portenc no tenen aqueixa percepció.

El problema és una qüestió de percepció i dels prejudicis que abans hi havia, que ara ja no són tants. De fet, hem obert una seu en el Port, anem a estar els dimecres a la vesprada atenent les necessitats dels veïns del Port, i treballant de la mateixa manera que estàvem fent-ho abans.

De cara a les pròximes eleccions, quin panorama descrius? En aquest municipi és alguna cosa cridaner el que passa: de 25 regidors que té la Corporació, un grup polític de 9 edils governa la ciutat des de 2007, mentre l’oposició, que és majoritària, no és capaç d’elaborar una alternativa seriosa.

Espere, com esperava en 2011, que no va anar així, que si aquesta ciutat té una majoria de progrés, açò es plasme en el Govern. Ací no hem tingut una majoria de progrés perquè hi ha hagut una força política que no ha volgut.

El problema està que el Bloc i IP no s’ajunten ni per a arreplegar bitllets, perquè, per exemple, si vosaltres pacteu amb IP per a formar un Govern, a Sagunt no us votaria ni la família.

No m’agrada personalitzar. Hi ha dues variables sobre les quals treballar: primer, la variable de progrés, i després està la variable del model de ciutat. Nosaltres treballarem en funció d’aqueixes dues variables. La variable de progrés que hem de desenvolupar i després la del model de ciutat. Amb un partit que té un model de ciutat diferent al que té la resta de forces polítiques de la corporació, es fa difícil quadrar idees de govern, perquè són diferents.

Per a les pròximes eleccions, t’atreveixes a pronosticar un Govern de progrés?

Crec que tal com s’ha desenvolupat aquesta legislatura, tal i conforme als problemes que es tenen en la ciutat, és necessari un govern de progrés en la pròxima legislatura. El PP ha esgotat la seua capacitat de gestió, és un partit assenyalat per la corrupció, és un partit vell, cansat. El PP ha d’eixir de les institucions i, per tant, s’ha de conformar una majoria de progrés que també vulga canviar les maneres de fer política, perquè no solament estem parlant de la variable esquerra o dreta, estem parlant de fer una política per a la gent o d’esquena a la ciutadania, per la qual cosa hem de manejar aqueixos dos conceptes. Nosaltres sempre hem fet política per a la ciutadania i volem seguir fent-la amb participació, transparència. Que, a hores d’ara, no pugues fer una comissió de recerca per a auditar les obres del carrer Major i de la Font de l’avinguda del País Valencià, doncs deixa veure com treballa el PP, al no permetre accedir als assumptes que hauria de conèixer tothom.

T’agrada més el nou alcalde o l’anterior, o no t’agrada cap?

No crec que haja canviat molt el tipus de gestió entre Muniesa i Castelló. Potser les formes sí que han canviat una mica a millor. Però, les formes, en realitat, no serveixen per res si la gestió no canvia. Segueixen sense voler entrar en el tema del Malecón. Hem de ser els de l’oposició els que mantinguem els criteris de l’ajuntament per a preservar aqueix ben públic, per la qual cosa segueixen els criteris de gestió que tenia l’anterior alcalde. No crec que hi haja un nou tipus de gestió perquè haja canviat l’alcalde.

Al PSOE com ho veus, després de la dissolució de l’agrupació i tots els problemes interns que transmeten?

El PSOE és un exemple del que no ha de passar a nivell de política municipal en cap lloc. El Partit Socialista pateix les conseqüències del canvi de sistema que estem vivint, de com és necessari obrir, de debò, i no en funció de les lluites internes que hi haja en els partits, l’acció política. El que no es pot fer en un partit, és portar les coses als extrems que s’han portat en el PSOE. Es poden mantenir diferències internes, es pot discutir, però fer bandera d’aqueixes diferències de cara a tot l’electorat, em sembla que açò perjudica a tots els que fem política…

Creus que aqueixa batalla interna tan aferrissada la pagaran en les urnes?

Probablement ho paguen, perquè açò devalua l’acció política de qualsevol partit. D’un Partit Socialista que podia participar d’una forma més activa en aqueixa alternativa que volem que es produïsca, doncs, després del que ha succeït, tenim un Partit Socialista més limitat a l’hora d’establir aqueixa alternativa.

Amb la irrupció de Podem s’està començant a veure la política d’una altra manera. Abans, el nexe d’unió dels partits era la ideologia dels militants i votants. Ara apareix una nova figura que és la del precari. És a dir, un ciutadà pot ser de dretes, un altre d’esquerres i un tercer sense posició política definida, però tots tenen un problema comú: estan en l’atur, tenen hipoteca i manquen d’expectatives de futur. Aqueixos són els elements que els uneixen. Per tant, aquell partit que siga capaç de representar millor aqueix sentir, serà el que tinga més opcions. Tenen els partits polítics clàssics que començar a canviar el xip?

Nosaltres ja ho estem canviant. Arrosseguem una cultura de posar a les persones i als seus problemes en el principi de l’acció política. El problema que la gent veja als polítics com a casta és perquè els polítics no treballen amb la gent. Un regidor és un ciutadà com qualsevol un altre, però està en l’ajuntament i ha d’enfrontar-te a les decisions que tenen a veure amb la política municipal. Si les decisions es prenen a esquena del que pensen els veïns, evidentment acabaran veient-te com a casta, però ni el Bloc ni Compromís han fet les coses així. Nosaltres, a l’hora de decidir els temes importants, sempre ho hem fet de la mà de la ciutadania, participant amb ells.

Imagina’t que demà són les eleccions i et trien alcaldessa amb majoria absoluta, perquè no tingues problemes de gestió i pugues desenvolupar el teu programa sense cap cortapisa. Quins serien les quatre o cinc iniciatives que engegaries en primer lloc, per considerar-les molt necessàries per al municipi?

En principi, és necessari saber què volem per al nostre poble. També cal determinar, i açò no ho fa un alcalde sol, ho fa un alcalde amb la gent, en què coses som fortes i en quins no ho som tant. I una vegada determinem aquesta qüestió, hem de treballar per a corregir les febleses amb els recursos que tinguem a la nostra mà. És important fer alguna cosa amb el problema d’atur que té Sagunt. Cal parlar i veure la manera que aqueixes gents, que no tenen accés al treball, puguen treballar. L’important és dirigir els recursos públics per a cobrir les necessitats de la ciutadania. Açò no és una cosa que fa un alcalde sol, en un despatx; ha de ser un tema treballat a nivell ciutadà i tens a veure els recursos que disposa l’ajuntament i la manera de redirigir-los per a atendre les necessitats de les persones.

El problema de la desocupació s’ha produït, entre altres raons, pel procés deslocalitzador en el qual estem immersos…

La deslocalització és una de les conseqüències de la desaparició de la política industrial en les accions del Govern d’Espanya i de la Comunitat, a causa del nou model neoliberal de no intervenir, de no regular, de no exigir, etc.. Llavors, al final, estem en un model neoliberal que ha fet que la política aquest subordinada a l’economia. Si la política no recupera el seu espai i comença a legislar de manera que regule com es desenvolupa l’activitat econòmica, estem en una situació en la qual perdrem oportunitats.

El port comercial s’hauria d’independitzar del de València?

El port marítim ha de guanyar capacitat de gestió autònoma. El port de València és un mega port que competeix amb altres ports, com pot ser el de Barcelona i uns altres d’àmbit europeu; per açò té unes necessitats que són diferents a les quals podia tenir l’enclavament local. El port de Sagunt podia ser un gran port sense estar condicionat pel desenvolupament del port de València. Nosaltres hem perdut una oportunitat molt important; el polígon Plaza de Saragossa va estar negociant amb la APV, volia una eixida a través del port de Sagunt, i no la vam tenir perquè aqueixa negociació no la vam poder fer nosaltres. No va haver-hi una Autoritat Portuària de Sagunt que permetera aconseguir aqueixa oportunitat per a la ciutat. Hi ha certs temes que el port de València no els ha de tractar com a part dels seus propis interessos. Ha d’acordar-ho amb Sagunt, què volem, perquè, dels contrari, l’Ajuntament de Sagunt demanarà eixir de l’Autoritat Portuària de València.

Sagunt, per molt que aposte pel turisme, arrossega un passat industrial, encara que també és cert que té una riquesa arqueològica molt important que no se sap explotar, a més de la platja i el patrimoni indústria. De quina forma crees que s’hauria d’articular una acció que contribuïsca a millorar el resultat final de l’economia del municipi amb el turístic?

Del model turístic per a Sagunt existeixen els indicis, se sap per on cal actuar, però no existeix un model turístic com a tal. No es compta amb els empresaris turístics per a fer política de promoció turística. La ciutat no té un model comú que desenvolupar És una assignatura pendent que tenim i, a més, per a desenvolupar turísticament la ciutat necessites invertir moltíssim en patrimoni. Van de la mà la recuperació del patrimoni i engrandir l’oferta turística: patrimoni històric, industrial i natural. Sabem la riquesa que tenim en els diferents camps, però no hem fet una marca potent turística de Sagunt, i aqueix serà un dels treballs que afrontarà el que entre a l’ajuntament de Sagunt en la pròxima legislatura.

Entrevista publicada a EL ECONOCMICO http://eleconomico.es/ciudad/item/114517-teresa-garcia-con-compromis-encontramos-menos-dificultades-a-la-hora-de-establecer-comunicacion-con-el-posible-electorado-del-puerto

Un comentari a “Teresa García: “Amb Compromís trobem menys dificultats a l’hora d’establir comunicació amb el possible electorat del Port”

  1. Teresa s’ho val. Tot ho indica: l’experiència que té després de dues legislatures de treball continuat, la seua formació professional que la fa cap davantera en qüestions municipals, les il·lusions que manté ambl el peus ben situats al terra, el decòrum polític que ha demostrat dia a dia i la proximitat als problemes reals de la nostra ciutat, extrapolables a la comarca de El Camp de Morvedre i al nostre País. És un valor en alça sense cap dubte i una vàlua precisa i recta al servei dels ciutadans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *