Muntanyes de carbó, fusta astellada, sílice o clinker s’amunteguen sense més protecció que unes lones, i no en tots els casos, en els molls del port de Sagunt segons la denúncia pública realitzada ahir per Compromís, els regidors de la qual no solament consideren açò com un signe de la «degradació del Port de Sagunt» sinó també un possible risc per a la població.I és que segons l’opinió de Quico Fernàndez, portaveu de Compromís, i Teresa Garcia, membre de l’executiva nacional del Bloc Nacionalista Valencià, a diferència amb el que passa amb els graneles d’empreses com Fertiberia, que utilitzen sitges i tubs per a traslladar els seus graneles, ací s’apilen sense protecció «exposant al fet que l’aire moga les partícules cap a la població» segons ha explicat Teresa Garcia.
Els regidors nacionalistes han criticat no solament que aquests graneles no han estat situats en els llocs més allunyats de la població, sinó també, en la seua opinió, escassa rendibilitat econòmica. «Són productes que ocupen molt espai, però tenen poc pes, i menys marge de beneficis. S’està ocupant un espai molt valuós amb una mercaderia molt barata» sentenciava ahir el portaveu de Compromís, Quico Fernàndez. En aquest sentit Fernàndez té clar per què han proliferat d’un temps a ara aquest tipus de mercaderies en les instal·lacions saguntinas, «són el rebuig de València, les mercaderies que no volen per la molèstia que suposen i el poc marge que deixen i que són enviades ací per a permetre el creixement del port valencià a costa del Port de Sagunt».
Aposten per un port amb passejos i restaurants obert a tota la població
Els edils de Compromís van haver de fer les fotos dels graneles d’amagat, un fet que els ha permès reclamar l’obertura a la població de, almenys una part, del recinte portuari. «El port sempre ha estat obert a la població, i açò se’ns ha arrabassat tancant el recinte fins a convertir-ho en una espècie de vaticà a la qual ningú té accés» ha lamentat Quico Fernàndez.
Per als nacionalistes és essencial revertir aquesta situació i seguir l’exemple de Castelló i Denia, obrint almenys parteix de l’actual infraestructura portuària a l’ús públic. Els nacionalistes de fet contemplen que el moll Nord, el més proper al casc urbà, hauria d’acollir la instal·lació d’un passeig i una zona d’oci que estiga volte de la dàrsena pesquera, i fins i tot creuen viable firnanciarla si s’alteren els plans de la nova dàrsena, la que contempla la construcció d’una nova marina esportiva, i s’usen els seus fons per a transformar el citat moll. «En l’actualitat no té sentit la construcció d’una marina com la projectada»—explica Quico Fernàndez— «potser si que puguem albergar un port esportiu, però el volum que es prevía és impossible omplir-ho en el context actual. Aqueixos diners podria permetre recuperar una zona per al seu ús turístic alhora que es milloren les instal·lacions».
Per als nacionalistes renunciar al projecte original de nova dàrsena també donaria fons suficients per a crear un accés més directe per a la dàrsena pesquera. «El camí que cal recórrer ara mateix per a eixir és tan llarg que als pesquers no els compensa la despesa extra de gasoil, amb el que a poc a poc han anat abandonant el port de Sagunt per a instal·lar-se en el més proper port de Borriana», explica Teresa Garcia.
Compromís assegura que el port «ni crea ocupació ni paga imposats» en la Ciutat
Des de Compromís es considera inexplicable que el port «visca d’esquena a la ciutat» i demanen una reunió d’urgència amb els grups polítics i la representació empresarial del CES per a abordar la falta de pes de la ciutat en les decisions del Port, alguna cosa que recorden no passa en la mateixa autoritat portuària quan tracta amb València. «Cal començar a assenyalar que aquest port amb prou faenes contracta gent de la nostra ciutat i que amb prou faenes aporta impostos a la nostra economia» afirma Fernàndez referint-se als tributs de l’IBI i del BICE (sigles de Bé immoble de característiques especials) que segons recorden des de Compromís l’ajuntament reclama però l’autoritat portuària considera que no ha d’abonar en estar instal·lat en terrenys de l’Estat i no del municipi. «La quantitat que podria ingressar de l’ajuntament ronda els 1,5 milions d’euros» explica Teresa Garcia.
Compromís també ha demanat la dimissió de Rafael Aznar, una petició que creu que hauria de traslladar l’alcalde, com a membre del consell d’administració del Port. «Aquesta persona— que recordem ha estat assenyalat pels mitjans dins de les trames corruptes que sempre han estat ací però comencen a conèixer-se públciamente ara— s’ha oposat a tots els projectes que podrien haver fet créixer el nostre port. Com el cas de la recepció de mercaderies des d’Aragó, que han estat desviades a València pel seu propi interès» sosté Fernández.
Publicat a http://ift.tt/1iDFflS