L’aportació de la figura d’Adolfo Suárez al procés de la transició de la dictadura a un sistema democràtic a l’Estat Espanyol és inqüestionable. Ho és també el tarannà obert i dialogant de la seua praxi política, ja ens aniria bé que el PP actual, el de la dictadura de la majoria absoluta, s’aplicara una bona dosi d’eixa praxi política basada en la recerca del consens.

Arribats ací però, el reconeixement a la figura de l’ex-president no pot dur-nos a l’entrega exagerada i desmesurada com a heroi de la democràcia, ni com l’essència del Partit Popular amb la que ens volen fer convulgar les hordes mediàtiques de la dreta espanyola. En primer lloc, per què els primers que entrebancaren les reformes democràtiques post-dictadura, fórem precissament aquells que ara s’unflen el pit d’exaltació de la Transició i de la Constitució. El PP, antiga AP, antic règim franquista, fou qui més pals en la roda posà en eixa neo-beatificada Transició, feta des de la por i el xantatge on els avanços que s’introduïren es quedaren a meitat camí per assolir una democràcia plena. Amb un sistema de representació que afavoreix el bipartidisme i veta l’accés de les minories a l’acció política. Amb una separació de poders fictícia i amb un model territorial que uniformitza l’Estat Espanyol i discrimina la voluntat política, lingüística i cultural dels pobles amb personalitat pròpia, com el poble valencià.

Una pseudo-transició en la que no s’ha pogut avançar més enllà també per figures com la de Suarez i els seus companys de partit com Abril Martorell, que suposaren una influència nefasta en la conformació i vertebració del poble valencià. Per què no ens hem d’oblidar que personatges com Abril Martorell crearen interessadament el “conflicte lingüístic valencià” per dividir-nos artificialment i impedir la vertebració dels valencians i valencianes com a poble per defensar els nostres interessos. Trampa, per cert, on les formacions progressistes en aquell moment van caure com a conills, i que a dia d’avuí alguns ens volen tornar a involucrar sense èxit. Trampa de la qual derivà la conformació d’una Autonomia de tercera, que va assolir competències amb retràs i gràcies. I on, gràcies a maniobres com aquelles hem patit, com a valencians, el major expoli de la democràcia: infrafinançament, aportacions amb balances fiscals negatives, discriminació pressupostària del govern central en inversions i en infraestructures.

Respecte per aquells que ja no estan, tot. Participar de la beatificació de figures polítiques, per tal de reafirmar-se en un sistema constitucional que limita la democràcia i l’expressió dels pobles, que no ens busquen. És més important que els xiquets i xiquetes de Villar Palasí tinguen un parvulari digne, que homenatges partidaris i partidistes.

Després de que Compromís proposara la creació d’una comissió especial integrada per tots els sectors afectats amb la finalitat de defensar “els interessos de la ciutat” en quant a la integració de la ciutat i el port maritim i per a impulsar el port de Sagunt Compromís planteja que la part més nord de les instal·lacions, la més propera a la platja, s’òbriga a la ciutadania i es convertisca en una zona comercial amb un port pesquer i esportiu. “Açò li donaria una imatge i un prestigi a la ciutat”, ha destacat el portaveu de Compromís qui ha proposat que amb els diners que es plantejava invertir en la construcció de la tercera dàrsena s’invertisca en aquest projecte que resulta “molt més barat i més pràctic”.

Des de Compromís resaltem que el “conveni que és va signar al 2009, conveni que no ens agrada, i que a dia de hui, 2014, encara no s’ha complit incloia una defensa clara de la integració de la ciutat i el port”. El conveni (actual) té tres àrees, entre les quals destaca la integració d’instal·lacions portuàries en la ciutat, en concret el pantalán i 120.000 m2 del moll nord, per mitjà d’una concessió administrativa. Incompliment clar ja que “el port no està integrat en la ciutat com son els casos de València, Castelló o tots els ports del món”, la llei, explica Fernández, que “els ports han d’estar integrats amb la ciutat”.

“Castelló no val per fer cumplir un conveni firmat per ell ni vetllar per els interessos de la nostra ciutat en aquest tema”, continua Fernández, “i demanem la dimissió de Rafael Aznar, director de l’APV, per fer del port de Sagunt un port de segona”. En aquesta linea Fernández demana “major autonomia del port, fins arribar a un autogovern propi que ens faça poder demanar la independència del de València”

Així mateix, Fernández i l’edila de Compromís Teresa Garcia han lamentat que el port de Sagunt “està perdent l’oportunitat de ser l’eixida natural dels polígons industrials, especialment el de Saragossa, i açò passa per la submissió que hi ha a les decisions del port de València. S’ha perdut la capacitat de beneficiar a la nostra ciutat al contrari del que passa a València i, per açò, reclamem que el port de Sagunt estiga en sintonia amb els interessos de la nostra ciutat”.

La pobresa energètica es defineix com la incapacitat d’una unitat familiar per poder assumir el pagament de les despeses d’energia per a les seues necessitats bàsiques. Aquestes necessitats bàsiques són per exemple disposar de calefacció i aigua calenta per ús sanitari o poder cuinar els aliments.

El Comité Econòmic i Social Europeu va aprovar l’any 2011 un dictamen referent a “ La pobresa energètica al context de la liberalització i de la crisi econòmica” (Diari de l’UE 11 de febrer del 2011) en el qual es proposa tenir en compte la pobresa energètica a l’hora d’elaborar qualsevol política energètica, considerant la pobresa energètica una nova prioritat social que necessita suport a tots els nivells. Per altra banda La Comissió Europea ha començat a incloure el concepte de pobresa energètica a l’hora d’orientar les seues polítiques energètiques i de protecció dels consumidors.

En aquest sentit les Directives 2009/72/CE i 2009/73/CE del mercat interior d’electricitat i gas obliguen els Estats membres a prendre mesures i a planificar com donar solucions a aquesta problemàtica. En l’àmbit estatal es calcula que vora el 10% de la població no pot costejar-se les despeses que representa mantenir l’habitatge dintre d’un interval de temperatura adequat.

Perquè un habitatge reunisca les condicions climàtiques recomanades per a la salut la temperatura a l’hivern ha d’oscil·lar dels 18º al 20º als mesos més gelats i no superar els 25º a l’època més càlida. La pobresa energètica ve determinada principalment per dos factors. Per una banda, la baixa eficiència energètica de l’edificació que es dóna principalment amb els edificis més econòmics, construïts amb aïllaments insuficients i que incrementa notablement la quantitat d’energia requerida per climatitzar-los. Per altra banda l’alt cost de l’energia, sumada a la manca d’ingressos necessaris de les llars que pateixen la pobresa energètica, dóna com a resultat que les famílies no puguen fer front a les necessitats més bàsiques. Aquests factors conjugats provoquen que els habitants patisquen riscos per la salut innecessaris fins a l’extrem d’augmentar el risc de mortalitat de la gent més gran.
No només això, la liberalització del mercat elèctric fa que ens molts casos, les factures que el consumidor, amb recursos o no, fa front al respecte de l’energia són moltes voltes revisables i reduïbles. De la mateixa manera que es busca la reducció de la factura elèctrica i de calefacció a les instal·lacions municipals, des de Compromís pensem que també cal donar la convenient informació a tota la ciutadania sobre estalvi energètic a la llar, especialment respecte aquella que té menys recursos i, on moltes voltes és el propi Ajuntament qui fa front a eixes factures a través de Serveis Socials.
Pels motius abans esmentats, el Grup Municipal de Compromís presenta al Ple de l’Ajuntament de Sagunt, per tal de debatre i, si escau, aprovar, els acords següents:
ACORDS

PRIMER.- L’Ajuntament de Sagunt, a través dels tècnics municipals, posarà en marxa una campanya per a l’assessorament en matèria d’eficiència energètica a aquelles persones amb menys recursos, per tal de reduir la factura elèctrica i de calefacció.

SEGON.- L’Ajuntament de Sagunt insta la Generalitat Valenciana a aprovar un decret de llei per la via d’urgència que impedisca tallar el subministrament de llum i gas durant els mesos en què es registren les temperatures més extremes de l’any a les famílies que acrediten la manca de recursos. A més de concedir un ajornament del pagament dels rebuts pendents.

TERCER.- L’Ajuntament de Sagunt insta la Conselleria de Medi Ambient, Aigua i Habitatge per a posar en marxa un pla per a la Rehabilitació Energètica dels Edificis i dotar aquest pla de les subvencions necessàries per al seu desenvolupament.