Diumenge que ve tenim cita amb les urnes, celebrem les eleccions europees en un moment on el descrèdit de la política frega màxims històrics. Un 9,5% d’audiència en el debat entre els candidats del PP i del PSOE sobre les europees, em sembla un premi massa important per a l’espectacle avorrit i tediós que presenciarem aquells il·lusos que després d’haver vist a Euronews el debat entre les cinc forces del parlament europeu, continuarem engantxats a la pantalla per veure quina resposta es donava a nivell nacional.
Debat “marca-espanya”, o siga, lamentable. Primer, pel nul reflex de la pluralitat. Hem de recordar que concorren 39 candidatures a les eleccions europees i allí només estaven representats el PP i el PSOE, o deuríem dir PPSOE directament, així aclariríem conceptes a la ciutadania. Segon, per la nul·la referència a Europa i a la influència que te la política continental en la política nacional, regional i també local, que la té i molta, ja que el 80% de les decisions que es prenen en Europa, tenen conseqüències legislatives per als països i les regions. Supose que tocava escenificar l’espectacle del “I TU MÁS” i insultar a la intel·ligència de les persones que estoicament suportàvem el debat per ocultar deliberadament que PP i PSOE voten junts el 70% de les vegades al parlament europeu, amb la qual cosa poc debat pot existir sobre una coincidència tan gran. Decisions com la modificació de l’article 135 de la constitució per pagar el deute abans que respondre a les necessitats de les persones venen d’Europa i el PPSOE les referenda a l’Estat.
Semblava que en volta d’animar a la gent a votar, tant Valenciano com Cañete tenien l’objectiu de fer fugir de les urnes a quants més votants millor. Semblava també un debat endogàmic, allunyat de la realitat i dels problemes dels ciutadans, mirant-se el mèlic d’una política vella i desfasada que ja no serveix i que sobretot no il·lusiona ni pot oferir res a aquesta societat per enfrontar els reptes i problemes que té. Sobre tot per què ells són els causants d’eixos problemes.
Per molt que es lladren entre ells, per molt que s’empenyen en fer veure que són distints, ja no enganyen a ningú. Per això debats com el de l’altre dia són tan patètics i fan tant de mal a la política ben entesa. A hores d’ara tots sabem que tant PP com PSOE són el poli roïn i el poli bo dels interessos dels bancs, de les multinacionals, dels mercats, etc i que no faran res en favor de la gent.
I sense ser superiors intel·lectualment a ningú, tenim clar també que fora de la seua influència hi ha altres forces polítiques, com Compromís, que si estan disposades a enfrontar eixe poder per rescatar persones.
Després de l’hivern del PPSOE sempre ve la primavera. La primavera europea de Coalició Compromís, i tard o d’hora els farem fora.