Quico Fernández: ” Esta moció se suma a les que hem presentat en anteriors plens i pretén ajudar a la protecció del nostre patrimoni històric. És sorprenent descobrir que una obra d’enginyeria romana tan important com l’aqüeducte no disposa d’una figura adequada de protecció que evite la seua destrucció. De fet es pot observar com en els últims anys l’aqüeducte ha perdut alguns trams sense que l’administració competent haja intervingut. A més hi ha parts de l’aqüeducte que s’han descobert recentment amb motiu de les obres del gasoducte i d’algunes investigacions,  i d’altres infrastructures hidràuliques que es conserven perfectament en el subsòl de la ciutat i que la gent desconeix. Sagunt disposa d’un patrimoni variat i importantíssim i és incomprensible que una part continue ocult o abandonat, quan en altres ciutats patrimonis menys rellevants donen de menjar a moltes persones.”

La història de la nostra ciutat ens ofereix massa exemples de destrucció del seu ric i variat patrimoni. Per no remuntar-nos a períodes massa allunyats de l’actualitat ens podríem interrogar sobre la desaparició contemporània de monuments excepcionals, i d’una manera molt singular de la destrucció del Circ Romà. Com és possible que un construcció tan grandiosa, que va arribar fins als anys 60 conservant pràcticament la seua planta, haja sigut sepultada sota els edificis que s’hi van alçar?

La primera causa cal buscar-la en la incultura i la ignorància, a més de l’absència d’una legislació efectiva en matèria de protecció del patrimoni, tal i com ja existia en altres països europeus més desenvolupats.

Sense oblidar que en molts casos s’ha ignorat les lleis que en major o menor mesura pretenien salvar el patrimoni de la depredació urbanística.Afortunadament hem avançat molt en el camp legislatiu sobre la matèria i les actuals lleis permeten que les administracions públiques garantisquen la preservació, recuperació i posada en valor del nostre patrimoni. En la nostra ciutat en tenim exemples molt recents i rellevants com ara l’àrea de la Moreria o la Domus dels Peixos. Fins i tot podríem afirmar que qui troba restes en el seu solar es pot considerar afortunat, i no com passava en el passat. De ben segur que hem perdut molta informació a causa del conflicte que suposava l’aparició de ruïnes en parcel.les privades.En aquest cas volem centrar l’atenció en tota la infrastructura hidràulica que ha abastit la ciutat al llarg de les diferents etapes històriques.

Bona part d’aquestes infrastructures s’han perdut, però d’altres encara sobreviuen gràcies a la seua ubicació, com és el cas de l’aqüeducte romà que discorre pel pendent oest de la muntanya del Castell. Alguns trams conserven perfectament les seues característiques constructives originals, mentre altres han caigut pel pas del temps o per l’acció humana.
Segons la documentació consultada només hi ha una referència “Aqüeducte de Sagunt”, en la relació de jaciments arqueològics de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Evidentment es tracta d’una mesura insuficient i la nostra proposició tracta d’evitar la seua destrucció, pretén assegurar la seua conservació i posada en valor, com ja hem assenyalat en altres casos, convençuts no sols que és una obligació envers el nostre patrimoni i les generacions futures, sinó que a més és una oportunitat per potenciar el turisme en la nostra ciutat com un dels eixos del desenvolupament econòmic.

Hi ha més casos que esperem que el Catàleg municipal sense aprovar vaja incorporant i actualitzant.

ACORDS

PRIMER.- L’Ajuntament de Sagunt iniciarà els tràmits de manera imminent i coordinada amb la Conselleria de Cultura per tal de protegir amb la figura més adequada la infrastructura hidràulica de la ciutat, i de manera més específica tant l’aqüeducte romà com les altres infrastructures hidràuliques rellevants.

Posted from WordPress for Android

Compromís afirmava ja l’any passat que adoptar un tipus de gravàmen que compensara l’efecte del catatstrazo en l’IBI, era possible i perfectament aplicable ja en 2013. Si enguany els ciutadans de Sagunt estàn pagant més IBI del que correspon és pel vot favorable de PP, PSOE i SP. Per tant qui ara demana que es baixe l’IBI l’Any passat ho va impedir, ja que va trencar la majoria de progrés en favor del PP, que podia haver fet efectiva eixa davallada ja fa un any. El PSOE en aquell moment, acusà a les forces polítiques que defensàvem que la baixada de l’IBI era possible, d’electoralisme i demagògia. Just ara que ho demanen ells eixe electoralisme i exia demagògia despareixen, és curiòs com s’estira eixe concepte per part de la Sra Hernàndez en funció de quin partit ho suggereix, no obstant el que propicia és que el seu partit faça el ridícul per la manca de coherència en les decissions que prenen, generant confusió entre el seu electorat.

Des de Compromís valorem positivament que el PSPV haja redefinit la seua proposta respecte de l’IBI i prenga les possicions d’altres forces de progrés que ja mantenim des de que s’aprovà la ponència de valors i esperem que deixen d’aliniar-se amb el PP en totes les votacions que suposen un prejuí per als ciutadans, com malauradament han vingut demostrant al llarg de la legislatura en temes fiscals de la importància de l’IBI.

La resolució de la Direcció general de Costes per la qual es modifica la línia que marca què terrens són domini de l’Estat en la platja, i quins són de responsabilitat municipal, ha deixat a l’ajuntament de Sagunt exposat davant una reclamació de 100 milions d’euros pels terrenys de l’anomenat Malecón de Menera. Aquest fet ha sigut qualificat com “extremadament greu” per part dels membres de Compromís en l’ajuntament de Sagunt els qui no solament interpreten la resolució aprovada per Costas com una decisió “netament política”, sinó que fins i tot consideren que existeixen irregularitats en els documents legals que han acabat beneficiant els interessos de l’empresa Prosagunsa enfront de les seues reclamacions judicials.

Les presumptes irregularitats assenyalades pels regidors de Compromís estan centrades en la resolució de Costes signada des de Madrid pel Director General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, Pablo Saavedra Inaraja, en la qual s’aprova excloure del domini públic marítim-terrestre, la zona gestionada directament per l’Estat, la parcel·la del Malecón. En aquesta resolució que ha sigut presentada davant els tribunals per l’empresa Prosagunsa, però de la qual encara no ha rebut constància oficial l’ajuntament, no solament apareix la data la mateixa escrita a mà amb bolígraf, sinó que el document no compta amb cap segell d’eixida de registre al no estar oficialment dirigida a ningú, alguna cosa tremendament irregular segons s’afirma des de Compromís. Els terminis tampoc acaben de veure’s clars per part de la coalició nacionalista, ja que la data escrita a mà assegura que es va signar el dia 30 de juny, i Prosagunsa la va presentar en el seu judici el dia 9 de juliol, quan, segons asseguren els portaveus de Compromís, una resolució d’aquest tipus tarda uns 30 dies a arribar a les parts afectades.

La partió no és l’única bona notícia que ha rebut l’empresa PROSAGUNSA ja que l’audiència provincial li va donar la raó en les seues reclamacions sobre la propietat de l’anomenada finca registral 37.075, una pastilla de 66.000 metres quadrats dins del Malecón. “Aquesta sentència, que ha desestimat les proves topogràfiques aportades per l’ajuntament, i que desestima totes les al·legacions de COFIVACASA, empresa pública també personada en el cas, ja de per si mateix era greu, però no deixava de ser un problema de l’administració de l’Estat que és qui en el seu moment va traure a subhasta un terreny que no podia utilitzar-se, però en moure la línia de costes, precisament en la zona del Malecón, el problema passa directament a l’ajuntament, qui sense haver fet gens incorrecte, ni il·legal, es troba amb que ha de pagar, de la butxaca de tots els ciutadans, 100 milions d’euros” explica el portaveu de Compromís Quico Fernàndez.

Fernàndez destaca que la resolució de Costes no es basa en cap petició judicial, que segons la versió del portaveu de Compromís es limitava a demanar que s’aclarirà la seua pertinença o no a la zona de domini marítim terrestre, per la qual cosa considera aquesta resolució com “una decisió política, presa per un càrrec polític designat pel partit en el poder”. Fernàndez va fins i tot més enllà entroncant la decisió amb el mateix ideari del PP espanyol, en recordar que després del nomenament d’Arias Cañete com a ministre responsable de les costes espanyoles aquest ja va apuntar a la la seua intenció que la línia de domini marítim terrestre deixara de ser una molèstia per a les empreses espanyoles. “En els últims anys la línia de domini públic només s’ha mogut per a introduir-se terra endins, i ara de sobte açò ha canviat” explica l’edil. Per a la també regidor nacionalista Teresa Garcia la situació té només una interpretació possible: “l’administració de l’Estat està llevant-se de damunt un problema que ara endossa a l’ajuntament de Sagunt”.

Els membres de Compromís consideren que no queda més opció que presentar tota la batalla possible per a no haver d’afrontar un pagament de 100 milions que, actualment, no existeixen en els comptes municipals. Per açò exigeixen una primera actuació amb la presentació d’un contenciós administratiu contra la resolució de Costas, i, a partir d’ací, personar-se per via penal contra l’autor de la resolució, així com obrir un procediment de responsabilitat patrimonial contra tots els que actuen en el procés, “Costas inclòs”, paraules textuals, ja que la consideren responsable d’una decisió que,sempre en opinió dels edils nacionalistes, no ha sigut degudament justificada. “Hem consultat amb els assessors legals del nostre partit i recolzen aquesta via d’acció”—apunta Quico Fernàndez—”ja que hi ha massa coses que no encaixen en tot el que hem vist”.

Entre els assumptes que més han indignat als membres de la coalició ha estat com a pesar que l’ajuntament ha acreditat, mitjançant fotografies i cartes de navegació, que els terrenys del malecón que utilitzava la companyia Sierra Menera, i que van ser subhastats per l’Estat per a liquidar els deutes de l’empresa—iniciant així el problema actual—estaven, quan es van començar a usar , pràcticament pegats al mar, i per tant formen part del domini públic, aquesta documentació no ha servit per a canviar el rumb del procés. “S’ha permès a Prosagunsa convertir una concessió en una propietat, alguna cosa que contradiu qualsevol lògica legal” explica l’edil Teresa Garcia.

Els nacionalistes no han volgut deixar passar l’oportunitat d’assenyalar l’escassa resposta de l’equip de govern davant aquesta situació. Consideren que després de la partió l’ajuntament ha deixat de ser un mer testimoni del litigi per a ser el principal afectat, i, de nou en la seua opinió, la resposta no ha sigut l’esperada. “Les úniques declaracions que hem escoltat a l’Alcalde sobre aquesta situació no han sigut sobre la necessitat de combatre que la parcel·la es declare propietat privada, sinó sempre en la línia d’obrir la possibilitat de negociar com es compensa a l’empresa” afirmen.

FONT: EL ECONOMICO