El passat 5 de novembre, el secretari autonòmic d’Educació i Formació de la Generalitat Valenciana va remetre ofici al Servei Territorial d’Urbanisme, en el qual sol·licitava deixar sense efecte el Pla Especial de les Arts Escèniques per a la Gerència. Aquest fet ha sigut desvetlat al migdia d’avui pel portaveu de Compromís, Quico Fernández Segons ha indicat l’edil nacionalista, avui mateix han tingut coneixement oficial d’aquesta decisió i l’ha qualificat de “gravíssima” la decisió adoptada pel Govern del Consell.

Segons ha indicat Fernández, en l’Ajuntament de Sagunt, ha data d’avui, no es té notícies d’aquesta decisió “o si tenen informació no l’han volgut facilitar”, ha assenyalat el líder nacionalista, que ha pogut oferir aquesta informació perquè el seu partit va realitzar una pregunta parlamentària en les Corts Valencianes, interessant-se per aquest assumpte. Ha sigut en la resposta rebuda on s’adona d’aquesta decisió.

Efectivament, el passat 9 de juliol el Grup Parlamentari de Compromís va formular unes pregunta a la Taula de les Corts sobre el Pla Especial de les Arts Escèniques per a la Gerència, que pese ha estar aprovat no s’ha executat. En aquest sentit preguntava Compromís “En què estat es troba el desenvolupament del Pla Especial de les Arts Escèniques en l’actualitat?” “Existeixen actualment projectes definits per a la Ciutat de les de les Arts Escèniques de Sagunt? En cas afirmatiu, que cost suposa?” “És conscient que fins ara el sòl dels terrenys de l’antiga Gerència de *AHM pot tornar a ser propietat privada de la companyia *Arcelor amb els drets *edificatorios que el PGOU de 1992 li adjudicava?” i, finalment: “quines accions té previst realitzar per a mantenir la condició del sòl públic de la Gerència?”

A aquesta bateria de preguntes, la titular d’Educació, Cultura i Esports, María José Catalá, va respondre en passat 9 de desembre de forma molt escarida, indicant que: “li indique que el passat 5 de novembre, el secretari autonòmic d’Educació i Formació va remetre ofici al Servei Territorial d’Urbanisme en el qual se sol·licitava deixar sense efecte aquest Pla Especial”.

Assenyalar finalment que, com és habitual en la línia argumental del portaveu de Compromís, Fernández ha qualificat de molt greu la decisió de la Generalitat i ha assegurat que Sagunt s’ha quedat solament davant el perill: “Si el Pla Especial ha quedat sense efecte, la Gerència no té més protecció que la que establia el PGOU de 1992, protecció que és compatible amb l’edificació i, per tant, ens *retrotraemos a la situació que hi havia amb anterioritat a tota la proposta del Pla Especial. D’altra banda, i açò és molt preocupant, en aquests moments l’Ajuntament de Sagunt s’ha quedat solament davant el perill de qualsevol demanda per indemnització. A més, tot el treball que hem fet durant tots aquests anys i les obres que s’han realitzat i s’estan realitzat en la Gerència, són accions perdudes completament.

2015, TREBALLANT PER CONSTRUIR UN HORITZÓ DE VIDA DIGNA

Es presenta un llibre que analitza i proposa un nou model de mitjans de comunicació públics que refunden la clausurada RTVV i la ubiquen com a actor fonamental en el desenvolupament de l’espai públic i la societat democràtica valenciana. Els periodistes i investigadors Josep Lluís Gómez Mompart, Toni Mollà, Mònica Parreño, Manuel S. Jardí i Rafael Xambó, agrupats sota el Col·lectiu Ricard Blasco, signen aquest manual per engegar una nova Ràdio Televisió Valenciana, editat per Onada Edicions. El 18 de desembre es presenta a l’EspaiCompromís de la mà de Toni Gómez ex treballador de RTVV i els autors Toni Mollà i Manuel Jardí. Serà a les 19’30.

Quan el 29 de novembre de 2013 la pantalla de Canal Nou va passar a negre i amb ella tota l’estructura de mitjans públics valencians d’àmbit autonòmic, un sector de la societat, de la cultura i de la comunicació va assumir el repte de què el succés no fòra un punt final, sinó un punt i seguit en la història audiovisual valenciana. Des d’aleshores i en augment a mesura que s’apropen les eleccions, la refundació de Ràdio Televisió Valenciana és un tema cada cop més present al debat públic.

D’aquesta manera, per tal d’oferir les eines necessàries per dissenyar uns nous mitjans públics que eviten el desastre econòmic, mediàtic, social i cultural de l’anterior RTVV, un grup de professionals de la comunicació i la recerca acadèmica han constituït el denominat Col·lectiu Ricard Blasco, en homenatge a aquest pioner de l’estudi de la premsa i l’audiovisual del País Valencià. I una de les primeres accions que duen a terme és la publicació del llibre “Reset RTVV. Per unes polítiques de comunicació al servei de la societat”, editat per Onada Edicions.

La televisió pública com un baluard de defensa

“Reset RTVV” és una anàlisi reflexiva i una proposta de futur. Parteix de les amenaces que afecten els mitjans públics i el conjunt del sistema comunicatiu valencià, tal com el fort control polític, la centralització i dependència dels grups espanyols, la mancança de pluralitat informativa, el deteriorament del periodisme, l’escassa presència de la llengua i la cultura pròpia i el baix desenvolupament mediàtic de la nostra societat. Davant d’aquest fosc panorama, el Col·lectiu Ricard Blasco defensa la necessitat d’un gran pacte polític i civil que pose les bases d’una nova ràdiotelevisió pública, “un baluard de defensa enfront dels grans oligopolis de la informació i les desigualtats informatives que se’n deriven, perquè atorga a la informació un valor sociocultural, i perquè assegura la cohesió social i territorial per damunt de les ofertes temàtiques i segmentades”, en paraules dels autors.

L’obra s’estructura en cinc capítols que combinen l’estudi acadèmic amb l’assaig divulgatiu, obert a tot el públic interessat en aquest sector fonamental. El primer apartat, “Necessitat d’una RTV cívica per a una societat democràtica”, desenvolupa la vigència del mitjà com un actor de present i de futur en la construcció d’un país nou, de progrés, radicalment democràtic, transparent i sense corrupció, amb justícia social, benestar i solidari. Feta la introducció, a “L’estructura mediàtica del País Valencià al segle XXI” s’apunta un breu repàs a la realitat audiovisual i comunicativa del nostre territori pel que fa a la premsa, la ràdio, la televisió i els mitjans digitals, i defensa la urgent constitució d’un sistema comunicatiu propi.

El tercer capítol se centra en les polítiques de comunicació al País Valencià, això és, en el conjunt d’accions reguladores decretades per les autoritats competents, siga autonòmica o estatal. D’aquesta manera, els autors analitzen el paper que han jugat disposicions capitals per a la ràdiotelevisió pública, com per exemple l’Estatut d’Autonomia, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià o la Llei de Creació de RTVV, entre d’altres, sense oblidar-se de la gestió que els successius governs de la Generalitat han realitzat en l’extint ens, que ens han portat, com recorda el Col·lectiu, a ser “els únics ciutadans europeus que no disposem de mitjans públics de comunicació en una de les dues llengües oficials al seu territori”.

Un pacte que garantisca una (nova) RTVV ni partidista ni governamental

Uns informatius i una programació diferents és l’assignatura pendent, com apunta el títol del següent apartat. Ací, el Col·lectiu posa sobre la taula el com hauria d’ésser la producció de continguts de la ràdiotelevisió valenciana per complir les seues funcions públiques. Són sobretot dues línies d’actuació: en primer lloc, uns serveis informatius lliures i independents dels poders polítics, i per l’altra, fer de RTVV la punta de llança del foment de l’audiovisual i la cultura propis.

Finalment, els autors proposen la conversió dels mitjans de tothom en un “espai d’entesa civil i polític” que reforce un espai públic cada vegada més deteriorat, així, proposen “la creació d’una nova RTVV al capdavant d’aquest pacte de mínims —parlamentari i cívic— sobre el qual esta¬blir polítiques compartides per tot l’espectre sociocultural. Al nostre entendre, RTVV és una de les institucions més determinants en la cohesió col·lectiva del país”.

Experts en comunicació del territori

Sota el Col·lectiu Ricard Blasco hi trobem cinc destacats noms de periodistes i investigadors que, des de les seues respectives vessants, han contribuit a que “Reset RTVV” faça una aproximació multidisciplinar sobre l’objecte de l’estudi: el catedràtic de periodisme de la Universitat de València Josep Lluís Gómez Mompart, l’extreballador de RTVV i sociòleg Toni Mollà, la doctora en Filosofia i especialista en comunicació Mònica Parreño, l’extreballador de RTVV i periodista Manuel S. Jardí i el professor de sociologia de la UV Rafa Xambó. L’obra està publicada per l’editorial Onada Edicions dins de la col·lecció d’àmbit acadèmic La Nau.