El diputat de Compromís, Josep Maria Pañella, torna a preguntar per la manca d’inversió, els actes vandàlics i l’abandonament del castell de Sagunt. Una visita al recinte demostra que la resposta de la consellera és totalment irreal.

La situació econòmica de molts veïns i veïnes del nostre municipi és insostenible. Els deutes i la manca d’ingressos ha dut, i pot dur a l’exclusió social a moltes persones del nostre municipi.

Els deutes que persones en risc d’exclusió social mantenen amb el nostre Ajuntament suposa una evident angoixa per a les famílies, que no poden fer front al pagament dels deutes municipals, per la probémàtica que origina l’abonament en metàl·lic de determinats deutes. A més l’impagament del deute origina recàrrecs i interessos, i el deute amb l’administració els impedeix accedir, per exemple a beques escolars o a fraccionament dels pagaments, entrant a un cercle de dificil eixida.

L’ordenança municipal que es proposa a la present moció pretén resoldre, amb total respecte als principis i garanties dels procediments regulats amb caracter general per l’administració, aquestes situacions d’emergència social. Proposem la creació d’una norma que permeta substituir, en circunstàncies justificades, un deute municipal (sempre que siga commutable per llei) amb la prestació de treballs en benefici de la comunitat.

Considerant aquests treballs com la prestació personal, voluntària, en determinades activitats d’utilitat pública, amb interés social i comunitari i que en cap cas supose la substitució d’un lloc de treball.

Aquesta condonació d’un deute a canvi de treball en benefici de la comunitat es regularà amb un informe tècnic per part dels serveis socials, qui determinarà els criteris i requisits que hauràn de complir els sol·licitants i les tasques que poden realitzar.

El treball en benefici de la comunitat és una ferramenta emprada des de fa anys per l’administració de justícia, per a condonar sancions econòmiques. Des de fa un temps aquesta pràctica l’han emprat diversos municipis i ciutats per a condonar els deutes amb l’administració, convertint-se a més en un altre recurs per afavorir la inserció social de persones en risc d’exclusió.

L’Ajuntament, com a administració més propera ha d’oferir una alternativa que permeta, sempre amb el consentiment de l’afectat i el vist i plau de serveis socials, realitzar l’obligació del pagament d’un deute municipal mitjantçant la realització de treballs en benefici de la comunitat.

Per tot açò, es proposa al Ple l’adopció dels següents
ACORDS

PRIMER.- L’Ajuntament de SAGUNT el·laborarà una Ordenança reguladora d’execució alternativa al pagament de deutes amb lA’juntament mitjantçant la realització de treballs en benefici de la comunitat, amb l’objectiu de substituïr, en circunstàncies justificades, deutes municipals (sempre que siguen commutables per llei) amb la prestació de treballs en benefici de la comunitat, sempre amb el consentiment de l’afectat i previ informe favorable de serveis socials.

SEGON.- L’Ajuntament de SAGUNT iniciarà de manera immediata l’estudi per definir les àrees municipals on poder realitzar els treballs en benefici de la comunitat i els criteris i requisits a complir pels sol·licitants d’aquesta execució alternativa del deute. Així com es compromet a dissenyar itineraris d’imserció socio-laboral per a aplicar als casos que els tècnics de serveis socials consideren oportú.

TERCER.- L’Ajuntament de SAGUNT dotarà de recursos humans i econòmics a l’àrea de benestar social per al correcte compliment dels presents acords

El dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, des de fa més d’un segle les dones de tot el món eixim al carrer per exigir els nostres drets. A pesar del temps transcorregut, estem molt lluny d’aconseguir-los. En alguns països, les dones no poden exercir els drets més fonamentals i bàsics; en altres, amb la coartada de la crisi, s’està produint un retrocés molt important.

Els drets de les dones són part integrant, inalienable i indivisible dels drets humans universals. La plena participació de les dones en condicions d’igualtat en la vida econòmica, laboral, cultural, social, política i civil, així com l’eradicació de totes les formes de discriminació i violències envers les dones ha de ser un objectiu de tota la societat i s’ha d’assumir com a prioritari per totes les administracions públiques, que han de vetllar perquè els canviants contextos socials no comporten retrocessos.

Però ben al contrari, al País Valencià i a l’Estat espanyol estem patint l’augment de la desigualtat laboral i econòmica i la involució en drets com a la salut i a l’educació en igualtat. A l’Estat espanyol les reformes del partit popular han agreujat la situació de desigualtat de les dones. Hi ha més precarietat laboral, més temporalitat en els contractes, més ocupació submergida, més atur i els salaris són més baixos i, de tot això, les dones se n’enduen la pitjor part. Les retallades socials afecten especialment les dones, que tornen a assumir la responsabilitat de la cura dins l’àmbit domèstic i la pobresa i l’exclusió social tenen nom de dones, especialment si són majors, amb algun tipus de diversitat funcional, migrants o famílies monomarentals.

Però, a més a més, les dones i xiquetes estem patint un atac ideològic contra el procés cap a la igualtat, els nostres drets de ciutadania, a la nostra autonomia personal i de decisió sobre la nostra vida i la nostra salut. Les reformes de la llei d’educació i l’intent de reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs del Partit Popular ens tornen als estatus més tradicionals de la societat patriarcal, un model de dona no autònoma i subsidiària del nucli familiar convencional més que de la seua construcció personal, que deixa les dones com a ciutadanes de segona, com a persones parcials, que no tenen capacitat per decidir sobre la seua maternitat, ni llibertat per construir la seua vida.

La Llei Orgànica 3/2007 per a la Igualtat Efectiva entre Dones i Homes, de 22 de març, s’aprovà per donar resposta a una realitat social discriminatòria cap a les dones. D’altra banda, la Llei 9/2003 de la Generalitat Valenciana per a la Igualtat entre Dones i Homes, estableix com els àmbits que requereixen major actuacions el laboral i el social, especialment. Les corporacions locals, per ser les administracions més properes al ciutadà, tenim una gran responsabilitat en la promoció d’una societat més igualitària i més justa.

En eixe sentit, l’Ajuntament de SAGUNT, a través de la REGIDORIA D’IGUALTAT i d’altres departaments implicats, han demostrat els últims anys el seu compromís amb el I i II Plan d’Igualtat de Gènere de Sagunt així com l’aprovació el passat mes de novembre del Reglament de Transversalitat de Gènere.

Ara bé, en aquests moments ens trobem en una situació de buit, ja que el II Pla d’igualtat va finalitzar el passat mes de deSembre i no s’ha encetat el tercer. A més a més, cal afegir que encara no se’ns ha donat compte de la valoració del II Pla d’Igualtat, però sabem de bona mà, que moltes actuacions que estaven previstes s’han quedat al calaix, com ara la Modificació dels Estatuts del consell de la Dona, un punt que formava part del Pla i que malgrat haver passat pel Consell, encara no s’ha portat a Ple la seua aprovació.

Per altra banda, el Pla d’Igualtat dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Sagunt tampoc s’ha dut a terme, després de moltes reunions encara no s’ha arribat a un acord. Resulta especialment greu que no el tinguem aprovat a casa nostra quan estem exigint-lo als altres.

Cal una major implementació de totes les ferramentes que tenim que ens han de permetre com a municipi avançar en l’eliminació de la Violència Masclista i continuar millorant la nostra acció envers la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes, aquesta és altra tasca pendent d’abordar de forma sistemàtica i programada. Per tant, cal ampliar el focus d’atenció, des de la urgència d’eliminar la violència de gènere a la necessitat d’assolir igualtat real entre dones i homes a SAGUNT.

La ferramenta fonamental en les polítiques d’igualtat d’un Ajuntament és el Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes Municipal, que en aquet moment no tenim, ja que permet intervindre de forma sistemàtica i programada, marcant determinats objectius, estratègies, accions, terminis i recursos per aconseguir-los. El Pla d’Igualtat Municipal, té un caràcter transversal a totes les àrees de l’Ajuntament, ja que la igualtat ha de ser el principi que vertebre la política municipal. Però inclou mesures, que es dirigeixen no només a l’Administració, sinó també a la ciutadania, per eliminar discriminacions per raons de gènere en qualsevol àmbit: polític, social, econòmic, cultural, afectiu, educatiu, etc.

D’altra banda, al sí del nostre municipi, igual que a la resta del País Valencià, existeix una problemàtica relativa a la discriminació salarial de les dones que cal enfrontar. A dia d’avuí, continuen produïnt-se situacions de gran desigualtat entre dones i homes en tots els àmbits, però especialment al laboral i al salarial, on el salari mitjà de les dones no arriba a un 76% del dels homes. A l’escletxa salarial se li ha d’afegir una major segregació ocupacional de les dones que pateixen la temporalitat i la contractació a temps parcial no voluntària amb major intensitat. L’escletxa salarial entre homes i dones es situa arran de la crisi al voltant del 6.144 euros (*)

Els poders públics, dintre del seu àmbit, deuen impulsar una nova generació de polítiques d’igualtat que contraresten aquestos problemas de forma específica.

Es per això que el Grup Municipal Compromís realitza les següents

PROPOSTES D’ACORD:

PRIMER.- Revisar i valorar el II Pla d’Igualtat de Gènere de Sagunt. Així com la posada en marxa d’un III Pla d’Igualtat de Gènere.

SEGON.- Aprovar i posar en marxa el Pla d’Igualtat dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Sagunt.

TERCER- Totes les empreses i/o fundacions, o Entitats Públiques del Municipi desenvoluparan en el període d’un any, els Plans d’Igualtat corresponents i el sotmetran a aprovació Municipal.

QUART- Desenvolupar un Pla d’Igualtat Retributiva al Municipi de SAGUNT, on es treballe amb l’àmbit social i empresarial de la Ciutat la reducció de l’escletxa salarial entre homes i dones, introduint la lluita contra la desigualtat salarial dintre dels Plans d’Igualtat de les empreses.

CINQUÉ- Instar a altres administracions com l’autonòmica o l’Estatal a legislar en matèria de prevenció de la desigualtat salarial per motius de gènere, auditories salarials per raó de sexe, accés a les dades dels salaris per gènere per tal de denunciar possibles discriminacions, etc.