La matinada del dijous 6 de febrer fou llarga. Una vigília plena de por i d’impotència causada pel foc que consumia el Balcó de la Penya de Gilet.

Por, per la gran quantitat de famílies que hi viuen en la zona, en les diverses urbanitzacions de Gilet, pels nombrosos bens materials que podien veure’s afectats, i por també, per la pròpia muntanya i tota la seua riquesa natural que s’estava destruint abrasada i que podia, en una nit tancada, amb un vent de ponent no controlat i sense mitjans aeris, afectar a altres termes com el de Sagunt, Segart i Albalat.

I impotència per què quan un incendi es desencadena les conseqüències sempre són catastròfiques, no només per allò que es perd, si no per allò que es pot deixar de guanyar en el creixement i desenvolupament del bosc i per els anys necessaris per a que les zones incendiades tornen a abastar un nivell de maduresa natural acceptable.

El Parc Natural de la Serra Calderona, és una àmbit fortament antropitzat, no només per la proximitat a grans conurbacions urbanes, com la ciutat de València, sinó també per la gran pressió urbanística de segona residència que ha patit i pateix, tant en el propi Parc Natural com en la seua zona d’esmorteïment. El Balcó de la Penya n’és un exemple clar d’aquesta pressió, on s’ha apurat al màxim la construcció en zones col·lindants a espais protegits.

Gràcies a la intervenció que els Bombers i els Serveis d’Extinció, feren per mitjans terrestres aquella nit, es salvaguardà la gran majoria de vivendes de la zona, actuació prioritària en cas d’incendi, deixant, però a la mercé de les flames tot el medi natural. És lògic procedir així en cas d’emergència, però el que no és de rebut és que la zona de contacte entre les zones urbanes i la muntanya estigués 4 o 5 anys sense cap actuació d’adequació. Per què, el que no podem permetre es confondre la prevenció amb la extinció dels incendis. I l’inici de la extinció de qualsevol incendi, és evitar que es produesca, a través de la seua prevenció.

A la Serra Calderona troben una situació paradoxal. S’ha produït la protecció del Parc per la seua riquesa natural, però s’han reduït a la mínima expressió els mitjans i els recursos per la gestió d’eixe àrea, amb la qual cosa, la massa forestal de la Serra ha crescut sense cap regulació que assegure la seua conservació i manteniment. Al mateix temps les zones de convivència entre l’ús urbà i l’ús agrícola-forestal no han extremat les accions de prevenció necessàries ni tan sols per garantir la seua seguretat i pervivència en cas d’incendi, i en alguns casos, hem hagut de veure com aquestes zones d’ús mixte, en volta de limitar-se han augmentat en els darrers anys.

No gestionar els elements protegits en el Parc i no actuar sobre les zones frontera, és un perill i una irresponsabilitat, cap a les persones que hi viuen en eixes zones i cap al propi medi forestal, que corre el perill de perdre’s, amb qualsevol negligència o, pitjor encara intencionalitat.

S’ha tingut molta, moltísima sort de que les condicions climàtiques, en un moment donat, afavoriren l’autoconsum de l’incendi i no el seu avanç. Tant el Barranc de les Merles i la Murta (Segart-Albalat), com el de la Maladitxa (Sagunt), són masses forestals contínues què en cas de veure’s afectades podien haver causat una quantitat de danys ambientals irreparables i catastròfics dintre del Parc Natural.

Hi ha una dita tradicional valenciana que diu “els incendis d’estiu s’apaguen en hivern” i el dijous, tots i totes vam ser conscients de com de febles són les nostres muntanyes, si aquells que hi convivim amb elles no fem la feina que ens correspon per cuidar-les i mantindre-les. I encara que fos en meitat de febrer, els nostres boscos estan llençant l’avís que, qui juga amb foc finalment acaba cremant-se.

Als gestors que corresponga.
Teresa Garcia Muñoz
Regidora per Compromís a
l’Ajuntament de Sagunt.

Muntanyes de carbó, fusta astellada, sílice o clinker s’amunteguen sense més protecció que unes lones, i no en tots els casos, en els molls del port de Sagunt segons la denúncia pública realitzada ahir per Compromís, els regidors de la qual no solament consideren açò com un signe de la «degradació del Port de Sagunt» sinó també un possible risc per a la població.I és que segons l’opinió de Quico Fernàndez, portaveu de Compromís, i Teresa Garcia, membre de l’executiva nacional del Bloc Nacionalista Valencià, a diferència amb el que passa amb els graneles d’empreses com Fertiberia, que utilitzen sitges i tubs per a traslladar els seus graneles, ací s’apilen sense protecció «exposant al fet que l’aire moga les partícules cap a la població» segons ha explicat Teresa Garcia.

Els regidors nacionalistes han criticat no solament que aquests graneles no han estat situats en els llocs més allunyats de la població, sinó també, en la seua opinió, escassa rendibilitat econòmica. «Són productes que ocupen molt espai, però tenen poc pes, i menys marge de beneficis. S’està ocupant un espai molt valuós amb una mercaderia molt barata» sentenciava ahir el portaveu de Compromís, Quico Fernàndez. En aquest sentit Fernàndez té clar per què han proliferat d’un temps a ara aquest tipus de mercaderies en les instal·lacions saguntinas, «són el rebuig de València, les mercaderies que no volen per la molèstia que suposen i el poc marge que deixen i que són enviades ací per a permetre el creixement del port valencià a costa del Port de Sagunt».

Aposten per un port amb passejos i restaurants obert a tota la població

Els edils de Compromís van haver de fer les fotos dels graneles d’amagat, un fet que els ha permès reclamar l’obertura a la població de, almenys una part, del recinte portuari. «El port sempre ha estat obert a la població, i açò se’ns ha arrabassat tancant el recinte fins a convertir-ho en una espècie de vaticà a la qual ningú té accés» ha lamentat Quico Fernàndez.

Per als nacionalistes és essencial revertir aquesta situació i seguir l’exemple de Castelló i Denia, obrint almenys parteix de l’actual infraestructura portuària a l’ús públic. Els nacionalistes de fet contemplen que el moll Nord, el més proper al casc urbà, hauria d’acollir la instal·lació d’un passeig i una zona d’oci que estiga volte de la dàrsena pesquera, i fins i tot creuen viable firnanciarla si s’alteren els plans de la nova dàrsena, la que contempla la construcció d’una nova marina esportiva, i s’usen els seus fons per a transformar el citat moll. «En l’actualitat no té sentit la construcció d’una marina com la projectada»—explica Quico Fernàndez— «potser si que puguem albergar un port esportiu, però el volum que es prevía és impossible omplir-ho en el context actual. Aqueixos diners podria permetre recuperar una zona per al seu ús turístic alhora que es milloren les instal·lacions».

Per als nacionalistes renunciar al projecte original de nova dàrsena també donaria fons suficients per a crear un accés més directe per a la dàrsena pesquera. «El camí que cal recórrer ara mateix per a eixir és tan llarg que als pesquers no els compensa la despesa extra de gasoil, amb el que a poc a poc han anat abandonant el port de Sagunt per a instal·lar-se en el més proper port de Borriana», explica Teresa Garcia.

Compromís assegura que el port «ni crea ocupació ni paga imposats» en la Ciutat

Des de Compromís es considera inexplicable que el port «visca d’esquena a la ciutat» i demanen una reunió d’urgència amb els grups polítics i la representació empresarial del CES per a abordar la falta de pes de la ciutat en les decisions del Port, alguna cosa que recorden no passa en la mateixa autoritat portuària quan tracta amb València. «Cal començar a assenyalar que aquest port amb prou faenes contracta gent de la nostra ciutat i que amb prou faenes aporta impostos a la nostra economia» afirma Fernàndez referint-se als tributs de l’IBI i del BICE (sigles de Bé immoble de característiques especials) que segons recorden des de Compromís l’ajuntament reclama però l’autoritat portuària considera que no ha d’abonar en estar instal·lat en terrenys de l’Estat i no del municipi. «La quantitat que podria ingressar de l’ajuntament ronda els 1,5 milions d’euros» explica Teresa Garcia.

Compromís també ha demanat la dimissió de Rafael Aznar, una petició que creu que hauria de traslladar l’alcalde, com a membre del consell d’administració del Port. «Aquesta persona— que recordem ha estat assenyalat pels mitjans dins de les trames corruptes que sempre han estat ací però comencen a conèixer-se públciamente ara— s’ha oposat a tots els projectes que podrien haver fet créixer el nostre port. Com el cas de la recepció de mercaderies des d’Aragó, que han estat desviades a València pel seu propi interès» sosté Fernández.

Publicat a http://ift.tt/1iDFflS

Des d’avui tots els regidors i les regidores de Compromís per Sagunt, disposem de blog on anirem enllaçant tota la nostra tasca com a regidors i regidores.

Podeu vore el blog de Quico Fernández, Teresa García, Cris Rodríguez i Albert Llueca ací.