144.000 famílies valencianes pateixen pobresa energètica, segons estadístiques de 2013, el 7,4%. Un milió de llars de l’Estat espanyol pateixen talls de llum per impagament, xifra molt superior a la mitjana d’altres països, com el Regne Unit. L’estudi de tendències i projeccions per a 2014 de l’Agència Europea del Medi Ambient, indiquen que, difícilment l’Estat Espanyol difícilment complirà l’objectiu que tenia fixat per a 2.020, que establia que el 20% de l’origen de la seua energia seria renovable. Hem de saber que a Suècia, per exemple, a 2.020, tindrà un 50% de la seua energia d’origen renovable, o que a 2.011, Espanya produïa un 15% de la seua energia de forma renovable, i a partir d’aquesta data s’ha produït un retrocés que en volta de reduir-se, augmenta.

Actualment, escoltem a Ministres i experts dir que l’energia en Espanya és massa cara, que resta competitivitat a les nostres empreses i provoca pobresa energètica en les famílies. Eixos mateixos gurus, casualment, indiquen que per aconseguir energia més barata, s’ha de diversificar l’oferta de l’energia d’origen fòssil, i que cal extreure més petroli i aprofundir en noves formes d’obtenció de combustibles fòssils com la fractura hidràulica. Simplement, ens volen fer idiotes amb aquestos arguments, per què no cal aprofundir molt, per adonar-se’n que, mentre que no s’incorporen dintre del cost de l’energia, el cost ambiental dels impactes que produeix la seua obtenció, estem davant de xifres esbiaixades, que deixen de banda la gran problemàtica de triar una font d’energia o altra. Igualment, la solució per obtindre una energia més barata, no pot ser seguir entestant-se en un model energètic petroli-depenent, donat que es tracta d’una font d’energia en vies d’esgotament, per tant, cada volta més difícil (i més cara) d’obtindre.

La solució es troba en diversificar fonts d’energia i augmentar el protagonisme de les renovables, sense cost ambiental en comparació a les que no ho són, sense dependre del petroli, i  sobre tot, i a nivell de l’Estat Espanyol, emancipades de les companyies generadores d’energia elèctrica, que han sotmès al govern per a que dicte les lleis conforme al seu balanç de beneficis econòmics. No existeix, ni a Espanya, ni molt menys al País Valencià, una agència d’energia independent que marque directrius conforme a l’interès públic, per evitar que fenòmens com el de la pobresa energètica es produesquen, i per canviar el model energètic.

Com és possible que amb l’índex d’insolació del País Valencià, es perden enormes superfícies de captació d’energia solar, com ho són els sostres de les naus dels polígons industrials? Com és possible també, que no es desenvolupe un sector econòmic com el de les renovables que pot aplegar a ocupar a 13.000 persones al País Valencià? Si les administracions, no són sensibles als interessos de tots i totes, econòmica, social i ambientalment, esdevenen braços executors dels interessos particulars d’uns pocs, les companyies elèctriques. Davant aquesta situació, per què no “desenxufar-se” de la xarxa i esdevindre independents energèticament? És una pregunta que una administració pública amb una política energètica amb objectius ambientals, socials i econòmics, com els que marca la UE, per exemple, deuria fer-se.

Per avançar en aquestos aspectes i en els objectius de compliment en matèria de lluita contra el canvi climàtic que hem acordat dintre del marc de la UE, existeixen potents instruments que la pròpia administració europea ha desenvolupat per  finançar, subvencionar els avanços que es produesquen matèria d’eficiència energètica i desenvolupament d’energia renovable. El Pacte d’Alcaldies és una d’elles, que actua a nivell local i que a nivell de País Valencià es troba infrautilitzat i arraconat tant als pressupostos de les Diputacions de València i Castelló, com a nivell de la Generalitat Valenciana. Aquest programa i d’altres permeten diversificar, estimulen l’economia des del mon local i/o regional i per tant, indirectament també redistribueixen la riquesa des del punt de vista empresarial. Segurament per açò, i per que a les elèctriques no lis interessa, no es posen en marxa.

Compromís te clar que les utilitzarà, no estan els temps com per a desaprofitar recursos públics que ens permeten recolzar inversions i sectors econòmics productius. Mentre la UE ens ho permeta.

Les administracions municipals no estan obligades, fins al moment, a establir mesures de prevenció dels delictes de corrupció que es realitzen o puguen realitzar en les seues organitzacions. Per esta raó i per la gran sensibilitat social al respecte considerem imprescindible posar en marxa mesures de prevenció per a prevenir i lluitar contra els incomptables casos de corrupció que s’aprofiten de la impunitat, els mecanismes burocràtics i els privilegis que l’administració municipal pot suposar per a la comissió d’aquests delictes.

La complexitat dels models delictius que engloba la corrupció fa molt difícil i moltes vegades impossible, la seua detecció i castic si solament s’intervé des de la vessant de la justícia en la seua part penal. La part repressiva no és suficient. Als fets que succeeixen dia a dia en tot l’Estat ens remetem. Una combinació de les mesures preventives i repressives comportaria amb tota seguretat, una disminució dels casos de corrupció pública i per tant de la reducció d’aquests casos en els tribunals. Així mateix, suposaria una més que considerable reducció dels costos econòmics i humans que suposa la corrupció. És evident que el seu efecte positiu sobre l’ètica i la moral pública seria molt considerable i important en els moments que vivim.

L’aparença i la realitat de no fer res de forma activa per a pal·liar la corrupció sobretot en aquells delictes que tenen una tipologia específica, dificulta la seua detecció amb les mesures actuals (totes elles enfocades que se solucionen de forma punitiva) provoca l’increment del desprestigi de les institucions i la sensació de què aquests són tant difícils de demostrar que moltes vegades resulten impunes.

Delictes com el suborn, la prevaricació, la malversació de cabals públics i el blanqueig de capitals, són tots ells complexos en el seu desenvolupament processal i són complicats de resoldre de forma efectiva tant quan estan en procés d’instrucció com d’enjudiciament, màxim quan moltes vegades el possible delicte es va cometre fa molt de temps.

Per tant, i amb la finalitat de prevenir i evitar al màxim possibles casos de corrupció en el nostre consistori, plantegem la següent:

Posada en marxa d’un pla d’actuació amb l’objectiu de prevenir la corrupció a l’Ajuntament i que contemple, com a mínim, les següents àrees:

a) Creació d’un registre de proveïdors generals i d’empreses licitadores que incloga tant les existents com les de nova incorporació.

b) Implantació de la DILIGÈNCIA DEGUDA que incloga entre altres la identificació dels administradors i socis de la mercantil, la verificació de la titularitat reial i el llistat d’unitats de negoci dels mateixos accionistes i/o administradors, propòsit i índole de la relació de negoci i seguiment de la mateixa.

c) Creació d’una Oficina Tècnica de Prevenció de Delictes (OTPD) per a realitzar estes tasques, fent realitzacions periòdiques de les mateixes. S’encarregarà també del compliment estricte dels salaris, dietes i altres menesters dels càrrecs electes i personal de confiança.

d) Creació d’un canal de denúncia intern i extern, assegurat, privat, anònim i amb tota garantia de seguretat per al denunciant.

Com ja vam plantejar en l’anterior ocasió en què es va tractar aquest assumpte, Compromís no entén un augment de salaris, que per una banda només beneficia una part de la plantilla, entre els quals alguns dels funcionaris millor pagats de l’Ajuntament, i per altra no té en compte la delicada situació per la qual travessen milers dels nostres conciutadans, que a dures penes arriben a final de mes.

Entre els funcionaris que es poden beneficiar de l’augment figuren alguns que ja cobren un suplement de 600 euros mensuals a canvi de dues reunions, un fet que ja vam denunciar des de Compromís.

Considerem que ni és el moment ni són les formes. Cal esperar una context de creixement econòmic i d’ingressos per plantejar una negociació que tracte de manera integral tota la plantilla. 

Posted from WordPress for Android