Compromís ha denúnciat que la programació del Sagunt a Escena i les inversions que és realitzen per part de la Conselleria no son suficient per a poder ficar en el mapa el festival, Quico Fernández destaca que “durant anys s’ha dubtat sobre la cel·lebració del festival i com any darrere any vegem com s’ha mimvat el pressupost d’un festival, i vull remarcar-ho, no de Sagunt si no organitzat per la Generalitat, així que és un festival de tots els valencians i valencianes”.

El diputat en Les Corts i membre de la comissió de Cultura, Josep Maria Pañella, ha vingut a Sagunt per a parlar de les accions que s’han realitzat des de Compromís a Les Corts Valencianes, Panyella ha deixat clar que “no es la primera vegada que venim a Sagunt a parlar del Sagunt a Escena, i sempre parlem de la mateixa manera denúnciant que any darrere any el pressupost i programacio van disminuint en qualitat i quantitat economica”. Per a la formació nacionalista els 300.000 euros de pressupost son insuficients. Per dos motius, un per la falta d’atenció per part de la Generalitat a les Arts Escèniques “i que s’estan queixant continuament i criticant durament a Maria Jose Català i que no faça res al respecte”. Per altra banda la consideració “patrimonial i simbòlica de Sagunt, que qualsevol país que tinguera un escenari com aquest el realçaria, Teatre, Castell, Casc Històric, com a punt de trobada de les arts escèniques de primer ordre internacional, amb aquest marc incomparable” continua Panyella.

Sagunt a Escena necessita una “programacio referent a nivell internacional, i amb este pressupost es imposible” també cal destacar que la programació és integrament en castellà “no defensant la nostra llengua, i s’utilitza per a dur un dj d’españa2000 i exregidor del pp, i denota per on van els tirsa del PP i volen fer seu eixe nucli dur per mantindre eixe estatus que electoralment estan perdent”, per a Panyella, “el problema no sols es a nivell de País Valencià, la diferenciació que ens fan des de Madrid, per exemple amb els altres festivals a comparar amb el de Sagunt, Almagro 1.3 milions, Grec 3 milions, Mérida 2 milions, i no podem competir perque el Ministeri no aporta les inversions necessàries”.

Panyella recorda que la Nau i els 30 milions d’euros d’inversió i la nul·la programació i que contantment les preguntes que fan en les Corts no tenen contestació de
Maria Jose Català.

“Els contenidors culturals permitrien fer un festival con a Edimburg o Avigno” explica Teresa Garcia, “amb projecció i amb programació internacional però ací no en tenim, i queda com a testimonial, tenim un festival menor, en una divisió que no es correspon perqué tenim història i potencial que és perd i no hi han inversións autonómica, estatal i res a dir de la privada. Cal revitalitzar la vida económica de la ciutat i les arts escèniques pròpies del País Valencià que s’està deixant morir”.

Quico Fernández. per a completar la informació, “aprofitem per denunciar l’estat tercermundista que es troba el teatre en el seu conjunt i en els accesos, com es veuen en les fotos, hi ha una sentència que s’interpreta que les obres s’anaven a acabar, per exemple les acometides elèctriques, les torres de llums i els accesos que estan totalment deteriorats, i com pot ser els sistemes d’il·luminació. i l’ultima obra que s’ha fet amb la caiguda d’un arc que no va ser reposada amb la pedra original”

Punt del Ple de Sagunt, Exp. 58/14-M.- Proposició C. Compromís, accions judicials Resolució Medi Ambient sobre Dic de Menera.

Fernàndez destaca que la resolució de Costes no es basa en cap petició judicial, que segons la versió del portaveu de Compromís es limitava a demanar que s’aclarirà la seua pertinença o no a la zona de domini marítim terrestre, per la qual cosa considera aquesta resolució com “una decisió política, presa per un càrrec polític designat pel partit en el poder”.

Fernàndez va fins i tot més enllà entroncant la decisió amb el mateix ideari del PP espanyol, en recordar que després del nomenament d’Arias Cañete com a ministre responsable de les costes espanyoles aquest ja va apuntar a la la seua intenció que la línia de domini marítim terrestre deixara de ser una molèstia per a les empreses espanyoles. “En els últims anys la línia de domini públic només s’ha mogut per a introduir-se terra endins, i ara de sobte açò ha canviat” continua Fernández. Per a la també regidor nacionalista Teresa Garcia la situació té només una interpretació possible: “l’administració de l’Estat està llevant-se de damunt un problema que ara endossa a l’ajuntament de Sagunt”.

El passat 9 de juliol. L’Ajuntament va ser coneixedor, de forma indirecta i dintre del procediment judicial que afecta als terrenys de Menera, que la Direcció General de Costes acceptava la modificació de la Línia Marítim-Terrestre, en els terminis que proposava PROSAGUNSA en virtud de la sentència que li atorgava la propietat a aquesta entitat privada.

Molt es podria dir a hores d’ara de tot el que han suposat els procediments jurídics que afecten a dits terrenys i que han acabat posant en pans d’un propietari privat, terrenys que fins i tot eren mar. No obstant això, i malgrat totes les ombres i sospites que afecten a aquestos procediments, la situació actual és que l’Ajuntament per la deixadesa de l’Administració Estatal pot veure’s abocada a respondre a una petició d’expropiació desorbitada sobre uns terrenys que eren mar.

L’Ajuntament no pot acceptar una deslimitació com la proposada per diversos motius. El primer, que cap sentència sobre la propietat, exclou el compliment de la llei de costes, la qual diu que els terrenys que complisquen unes determinades característiques hauran de considerar-se Domini Públic Marítim Terrestre. D’aquesta qüestió, la Direcció General de Costes obvia, en un exercici irresponsable al respecte de les seues competències, fer cap pronunciament, ni aportar cap informe geològic al respecte. Arribant a l’extrem que el compliment d’una sentència puga dur associat l’incompliment de la llei com és aquest cas.

En segon lloc, que no s’han considerat en cap cas, les al·legacions de l’Ajuntament que afecten, de forma directa, tant al qüestionament de la delimitació de la propietat

Es per això que davant d’aquesta situació es proposen els següents

ACORDS

PRIMER.- L’Ajuntament de Sagunt desenvoluparà tots els instruments judicials necessaris per tal de revisar la sentència 636/2010, contra la delimitació que proposa la promotora, donat que en cap cas s’han considerat les al·legacions de l’Ajuntament que afecten substancialment les delimitacions que es tracten.

SEGON.- L’Ajuntament de Sagunt, igualment,.desenvoluparà totes les vies judicials existents contra la deslimitació del Domini Públic Marítim Terrestre proposada per la Direcció General de Costes a l’informe datat en dia 30 de juny de 2014, per què no respon al compliment de la legislació vigent, ni a la caracterització del propi Domini Públic Marítim Terrestre.

TERCER.- L’Ajuntament de Sagunt insta al Ministeri d’Hisenda a que ordene a la seua entitat COFIVACASA, a reclamar la seua propietat (finca registral 20388) amb la finalitat de restituir-la al patrimoni públic.

QUART:- Aquestes mesures inclouran no només la via del recurs del processos que es duen a terme actualment, si no, aquells de nous que en foren necessaris, ja siga per la via contenciosa administrativa o civil, incloent la responsabilitat patrimonial i/o penal que pertoque en cada cada cas.