Quico Fernàndez: “El que està passant a Gaza és una vertadera massacre, un genocidi en tota regla. Des d’ací condemnem rotundament l’assassinat de civils que, causat per la desproporció entre el potencial militar de tots dos bàndols, afecta molt més a la població de Gaza.”

És clar el compromís amb el poble palestí, i així ho demostra que els diputats de Compromís, Mónica Oltra i Juan Ponce, expressaren a l’ambaixador de l’Autoritat Palestina a Espanya, Musa Amer Odeh, la setmana passada en Les Corts, la solidaritat de la coalició amb el poble palestí i la condemna a la massacre que estan patint a mans d’Israel. L’embaixador palestí visità el parlament valencià per reclamar ajuda de la comunitat internacional davant els atacs indiscriminats dels israelians a la Franja de Gaza.

El passat 15 de maig, s’acomplien 53 anys de l’anomenat Nakba, o èxode palestí. Lluny d’avançar en una resolució pacífica de la problemàtica entre el poble palestí i el jueu, el govern d’Israel practica una política d’assetjament basada en la violència i els enfrontaments, amb capacitat militar dispar i desmesurada.

Després dels continus atacs que s’estan produint a la Franja de Gaza, l’11 de juliol de 2014, Riyad Mansur, ambaixador palestí davant les Nacions Unides ha recordat a la comunitat internacional el deure de protecció dels civils directament afectats.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides té entre les seues tasques, d’acord amb la Carta de les Nacions Unides, la responsabilitat primordial de mantenir la pau i la seguretat internacionals.

Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides, apunta que “Gaza, com la regió en el seu conjunt, no pot permetre’s una altra guerra, cap altre conflicte armat. A més, és impredictible el potencial que la violència es contagie a Cisjordània, on la situació és de per si inflamable “.

Segons fonts de les Nacions Unides, des de l’inici de l’actual operació militar, “Marge Protector” han mort 126 persones i quasi 900 han sigut ferides en bombardejos i diversos conflictes. S’ha de recordar que 2 de cada 3 morts que es produeixen en el conflicte són civils.

Per tot això es proposa al ple l’adopció dels següents

ACORDS

1. Condemnar tot tipus d’actes que atempten contra la població civil en qualsevol conflicte armat, inclòs el de Palestina.
2. Exigir el respecte absolut als drets humans i col·lectius de la població que resideix en el lloc del conflice.
3. Mostrar el nostre suport a la solució dels dos estats seguint l’esperit del Pla de l’ONU per a la participació de Palestina (1947) i els Acords d’Oslo: retirada d’Israel dels territoris ocupats a Cisjordània després de la Guerra dels Sis Dies (1967) i establiment d’un estat àrab que coexistisca pacíficament amb l’estat jueu, tot respectant els Drets Humans i la legalitat internacional.
4. Demanar el respecte a les resolucions de l’ONU en el conflicte israelià-palestí.
5. Instar al Govern d’Espanya a:
a) Emetre un comunicat de suport a les Nacions Unides, condemnant la mort de civils, i la violació dels Drets Humans que, causa de la desproporció entre el potencial militar dels dos bàndols enfrontats, afecta molt més a la població gazatina.
b) Sol·licitar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides que es pronuncie a favor d’un alto el foc immediat i del cessament de l’escalada de violència i els atacs a objectius civils.
c) Promoure les actuacions necessàries per al compliment dels punts anteriors.

4. Traslladar aquest acord a:

a) Al govern d’Espanya.
b) A la Federació Espanyola de Municipis i Províncies
c) A les associacions amb activitat al nostre municipi que tenen com a objectiu la reivindicació universal dels Drets Humans, especialment les que es dediquen a la defensa de la població civil als territoris ocupats palestins.

Quico Fernández: ” Esta moció se suma a les que hem presentat en anteriors plens i pretén ajudar a la protecció del nostre patrimoni històric. És sorprenent descobrir que una obra d’enginyeria romana tan important com l’aqüeducte no disposa d’una figura adequada de protecció que evite la seua destrucció. De fet es pot observar com en els últims anys l’aqüeducte ha perdut alguns trams sense que l’administració competent haja intervingut. A més hi ha parts de l’aqüeducte que s’han descobert recentment amb motiu de les obres del gasoducte i d’algunes investigacions,  i d’altres infrastructures hidràuliques que es conserven perfectament en el subsòl de la ciutat i que la gent desconeix. Sagunt disposa d’un patrimoni variat i importantíssim i és incomprensible que una part continue ocult o abandonat, quan en altres ciutats patrimonis menys rellevants donen de menjar a moltes persones.”

La història de la nostra ciutat ens ofereix massa exemples de destrucció del seu ric i variat patrimoni. Per no remuntar-nos a períodes massa allunyats de l’actualitat ens podríem interrogar sobre la desaparició contemporània de monuments excepcionals, i d’una manera molt singular de la destrucció del Circ Romà. Com és possible que un construcció tan grandiosa, que va arribar fins als anys 60 conservant pràcticament la seua planta, haja sigut sepultada sota els edificis que s’hi van alçar?

La primera causa cal buscar-la en la incultura i la ignorància, a més de l’absència d’una legislació efectiva en matèria de protecció del patrimoni, tal i com ja existia en altres països europeus més desenvolupats.

Sense oblidar que en molts casos s’ha ignorat les lleis que en major o menor mesura pretenien salvar el patrimoni de la depredació urbanística.Afortunadament hem avançat molt en el camp legislatiu sobre la matèria i les actuals lleis permeten que les administracions públiques garantisquen la preservació, recuperació i posada en valor del nostre patrimoni. En la nostra ciutat en tenim exemples molt recents i rellevants com ara l’àrea de la Moreria o la Domus dels Peixos. Fins i tot podríem afirmar que qui troba restes en el seu solar es pot considerar afortunat, i no com passava en el passat. De ben segur que hem perdut molta informació a causa del conflicte que suposava l’aparició de ruïnes en parcel.les privades.En aquest cas volem centrar l’atenció en tota la infrastructura hidràulica que ha abastit la ciutat al llarg de les diferents etapes històriques.

Bona part d’aquestes infrastructures s’han perdut, però d’altres encara sobreviuen gràcies a la seua ubicació, com és el cas de l’aqüeducte romà que discorre pel pendent oest de la muntanya del Castell. Alguns trams conserven perfectament les seues característiques constructives originals, mentre altres han caigut pel pas del temps o per l’acció humana.
Segons la documentació consultada només hi ha una referència “Aqüeducte de Sagunt”, en la relació de jaciments arqueològics de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Evidentment es tracta d’una mesura insuficient i la nostra proposició tracta d’evitar la seua destrucció, pretén assegurar la seua conservació i posada en valor, com ja hem assenyalat en altres casos, convençuts no sols que és una obligació envers el nostre patrimoni i les generacions futures, sinó que a més és una oportunitat per potenciar el turisme en la nostra ciutat com un dels eixos del desenvolupament econòmic.

Hi ha més casos que esperem que el Catàleg municipal sense aprovar vaja incorporant i actualitzant.

ACORDS

PRIMER.- L’Ajuntament de Sagunt iniciarà els tràmits de manera imminent i coordinada amb la Conselleria de Cultura per tal de protegir amb la figura més adequada la infrastructura hidràulica de la ciutat, i de manera més específica tant l’aqüeducte romà com les altres infrastructures hidràuliques rellevants.

Posted from WordPress for Android

Compromís afirmava ja l’any passat que adoptar un tipus de gravàmen que compensara l’efecte del catatstrazo en l’IBI, era possible i perfectament aplicable ja en 2013. Si enguany els ciutadans de Sagunt estàn pagant més IBI del que correspon és pel vot favorable de PP, PSOE i SP. Per tant qui ara demana que es baixe l’IBI l’Any passat ho va impedir, ja que va trencar la majoria de progrés en favor del PP, que podia haver fet efectiva eixa davallada ja fa un any. El PSOE en aquell moment, acusà a les forces polítiques que defensàvem que la baixada de l’IBI era possible, d’electoralisme i demagògia. Just ara que ho demanen ells eixe electoralisme i exia demagògia despareixen, és curiòs com s’estira eixe concepte per part de la Sra Hernàndez en funció de quin partit ho suggereix, no obstant el que propicia és que el seu partit faça el ridícul per la manca de coherència en les decissions que prenen, generant confusió entre el seu electorat.

Des de Compromís valorem positivament que el PSPV haja redefinit la seua proposta respecte de l’IBI i prenga les possicions d’altres forces de progrés que ja mantenim des de que s’aprovà la ponència de valors i esperem que deixen d’aliniar-se amb el PP en totes les votacions que suposen un prejuí per als ciutadans, com malauradament han vingut demostrant al llarg de la legislatura en temes fiscals de la importància de l’IBI.