Compromís aposta “per la contractació directa dels treballadors i treballadores del servei de socorrisme en les platges del municipi tal i com s’ha fet des de que el Bloc va tornar a fer aquest servei públic”.

Després de saber que el concurs s’ha quedat desert, l’any passat i aquest pareix que va per el mateix camí, els nacionalistes “critiquem durament aquest proces i ens preguntem si ha sigut ben feta esta licitació a la que ningú s’ha presentat” i continuen “ara sols hi han dos vies o contractar directament o donar-ho a una empresa, però tenim que tindre clar dos conceptes: un és que segons la llei de contractes la licitació està viva durant un any i si es fa un contracte a ‘dit’ per aquest servei ha de ser amb les mateixes condicions, i si ningú s’ha presentat per alguna cosa serà”.

Per altra banda un altre punt que destaquen és “que ara ja es urgent i necessari cubrir aquests llocs de treball ja que la temporada estival comença en res i tenim que tindre aquest servei en marxa” i no deixar-ho passar com “s’ha fet en l’època de pasqua on no hi han hagut socorristes”.

Per tots aquests motius des de Compromís demanen “que s’inicien inmediatament els procesos de selecció dels futur treballadors i treballadores del servei de socorrisme per a poder oferir aquest servei tal i com s’ha oferit fins ara i amb la qualitat que s’ha arribat a tindre”.

L’augment de la pressió fiscal en base a l’Ibiu ha augmentat aproximadament un 17% des de 2011. Compromís denúncia l’augment continuat dels drets i recaptacions dels impostos a Sagunt, concretament l’IBI d’Urbana, degut a la desmesurada valoració cadastral i a les oïdes sordes que el PP fa per situar els ingressos per IBI en uns nivells acceptables per a les famílies de la ciutat.

“És molt fàcil fer superàvit a costa d’augmentar la pressió fiscal sobre els veïns i veïnes de Sagunt” declara la regidora Teresa Garcia. “Cada any des de 2011, els ingressos per IBI augmenten de l’ordre d’1,2 milions anuals, de tal manera que de la liquidació ha mostrat un excés respecte de la quantitat pressupostada de 3.3 milions d’euros en 2013”

“El senyor Muniesa qualifica el superàvit com a fruit de la bona gestió però en realitat la bona gestió es tradueix en més impostos i més pressió fiscal sobre la ciutadania, en uns moments d’extrema dificultat per a les famílies, són elles les que suporten el superàvit ”

Quan Compromís va defendre que el tipus de gravamen de l’IBIU podia situar-se en xifres que compensaren els efectes del catastrazo, el PP i el PSOE es van negar i van pactar mantindre el nivell d’ingressos. “Les estimacions que nosaltres barallaven, com s’ha vist, permetien compensar el “catastrazo” i tindre equilibri pressupostari. Però PP i PSOE decidiren mantindre la pressió fiscal sobre els ciutadans de Sagunt”

De fet Compromís en els llocs on governa, compagina superàvits econòmics amb baixada d’impostos com ocorre a Tavernes de Valldigna o Almussafes, que baixarà l’IBI un 25% i Oliva, on l’elaboració de la ponència de valors cadastrals no ha suposat un augment desmesurat del preu de la contribució. “Compromís, allí on governa es situa al costat de la ciutadania i no en la seua contra, com ocorre ací. La ciutadania no deu oblidar que la gestió en matèria econòmica del Partit Popular a Sagunt és mínima, i que si l’estat dels comptes és acceptable és a costa de les nostres butxaques, no de que es gestione millor” conclou Garcia.

L’aportació de la figura d’Adolfo Suárez al procés de la transició de la dictadura a un sistema democràtic a l’Estat Espanyol és inqüestionable. Ho és també el tarannà obert i dialogant de la seua praxi política, ja ens aniria bé que el PP actual, el de la dictadura de la majoria absoluta, s’aplicara una bona dosi d’eixa praxi política basada en la recerca del consens.

Arribats ací però, el reconeixement a la figura de l’ex-president no pot dur-nos a l’entrega exagerada i desmesurada com a heroi de la democràcia, ni com l’essència del Partit Popular amb la que ens volen fer convulgar les hordes mediàtiques de la dreta espanyola. En primer lloc, per què els primers que entrebancaren les reformes democràtiques post-dictadura, fórem precissament aquells que ara s’unflen el pit d’exaltació de la Transició i de la Constitució. El PP, antiga AP, antic règim franquista, fou qui més pals en la roda posà en eixa neo-beatificada Transició, feta des de la por i el xantatge on els avanços que s’introduïren es quedaren a meitat camí per assolir una democràcia plena. Amb un sistema de representació que afavoreix el bipartidisme i veta l’accés de les minories a l’acció política. Amb una separació de poders fictícia i amb un model territorial que uniformitza l’Estat Espanyol i discrimina la voluntat política, lingüística i cultural dels pobles amb personalitat pròpia, com el poble valencià.

Una pseudo-transició en la que no s’ha pogut avançar més enllà també per figures com la de Suarez i els seus companys de partit com Abril Martorell, que suposaren una influència nefasta en la conformació i vertebració del poble valencià. Per què no ens hem d’oblidar que personatges com Abril Martorell crearen interessadament el “conflicte lingüístic valencià” per dividir-nos artificialment i impedir la vertebració dels valencians i valencianes com a poble per defensar els nostres interessos. Trampa, per cert, on les formacions progressistes en aquell moment van caure com a conills, i que a dia d’avuí alguns ens volen tornar a involucrar sense èxit. Trampa de la qual derivà la conformació d’una Autonomia de tercera, que va assolir competències amb retràs i gràcies. I on, gràcies a maniobres com aquelles hem patit, com a valencians, el major expoli de la democràcia: infrafinançament, aportacions amb balances fiscals negatives, discriminació pressupostària del govern central en inversions i en infraestructures.

Respecte per aquells que ja no estan, tot. Participar de la beatificació de figures polítiques, per tal de reafirmar-se en un sistema constitucional que limita la democràcia i l’expressió dels pobles, que no ens busquen. És més important que els xiquets i xiquetes de Villar Palasí tinguen un parvulari digne, que homenatges partidaris i partidistes.