El dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, des de fa més d’un segle les dones de tot el món eixim al carrer per exigir els nostres drets. A pesar del temps transcorregut, estem molt lluny d’aconseguir-los. En alguns països, les dones no poden exercir els drets més fonamentals i bàsics; en altres, amb la coartada de la crisi, s’està produint un retrocés molt important.

Els drets de les dones són part integrant, inalienable i indivisible dels drets humans universals. La plena participació de les dones en condicions d’igualtat en la vida econòmica, laboral, cultural, social, política i civil, així com l’eradicació de totes les formes de discriminació i violències envers les dones ha de ser un objectiu de tota la societat i s’ha d’assumir com a prioritari per totes les administracions públiques, que han de vetllar perquè els canviants contextos socials no comporten retrocessos.

Però ben al contrari, al País Valencià i a l’Estat espanyol estem patint l’augment de la desigualtat laboral i econòmica i la involució en drets com a la salut i a l’educació en igualtat. A l’Estat espanyol les reformes del partit popular han agreujat la situació de desigualtat de les dones. Hi ha més precarietat laboral, més temporalitat en els contractes, més ocupació submergida, més atur i els salaris són més baixos i, de tot això, les dones se n’enduen la pitjor part. Les retallades socials afecten especialment les dones, que tornen a assumir la responsabilitat de la cura dins l’àmbit domèstic i la pobresa i l’exclusió social tenen nom de dones, especialment si són majors, amb algun tipus de diversitat funcional, migrants o famílies monomarentals.

Però, a més a més, les dones i xiquetes estem patint un atac ideològic contra el procés cap a la igualtat, els nostres drets de ciutadania, a la nostra autonomia personal i de decisió sobre la nostra vida i la nostra salut. Les reformes de la llei d’educació i l’intent de reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs del Partit Popular ens tornen als estatus més tradicionals de la societat patriarcal, un model de dona no autònoma i subsidiària del nucli familiar convencional més que de la seua construcció personal, que deixa les dones com a ciutadanes de segona, com a persones parcials, que no tenen capacitat per decidir sobre la seua maternitat, ni llibertat per construir la seua vida.

La Llei Orgànica 3/2007 per a la Igualtat Efectiva entre Dones i Homes, de 22 de març, s’aprovà per donar resposta a una realitat social discriminatòria cap a les dones. D’altra banda, la Llei 9/2003 de la Generalitat Valenciana per a la Igualtat entre Dones i Homes, estableix com els àmbits que requereixen major actuacions el laboral i el social, especialment. Les corporacions locals, per ser les administracions més properes al ciutadà, tenim una gran responsabilitat en la promoció d’una societat més igualitària i més justa.

En eixe sentit, l’Ajuntament de SAGUNT, a través de la REGIDORIA D’IGUALTAT i d’altres departaments implicats, han demostrat els últims anys el seu compromís amb el I i II Plan d’Igualtat de Gènere de Sagunt així com l’aprovació el passat mes de novembre del Reglament de Transversalitat de Gènere.

Ara bé, en aquests moments ens trobem en una situació de buit, ja que el II Pla d’igualtat va finalitzar el passat mes de deSembre i no s’ha encetat el tercer. A més a més, cal afegir que encara no se’ns ha donat compte de la valoració del II Pla d’Igualtat, però sabem de bona mà, que moltes actuacions que estaven previstes s’han quedat al calaix, com ara la Modificació dels Estatuts del consell de la Dona, un punt que formava part del Pla i que malgrat haver passat pel Consell, encara no s’ha portat a Ple la seua aprovació.

Per altra banda, el Pla d’Igualtat dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Sagunt tampoc s’ha dut a terme, després de moltes reunions encara no s’ha arribat a un acord. Resulta especialment greu que no el tinguem aprovat a casa nostra quan estem exigint-lo als altres.

Cal una major implementació de totes les ferramentes que tenim que ens han de permetre com a municipi avançar en l’eliminació de la Violència Masclista i continuar millorant la nostra acció envers la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes, aquesta és altra tasca pendent d’abordar de forma sistemàtica i programada. Per tant, cal ampliar el focus d’atenció, des de la urgència d’eliminar la violència de gènere a la necessitat d’assolir igualtat real entre dones i homes a SAGUNT.

La ferramenta fonamental en les polítiques d’igualtat d’un Ajuntament és el Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes Municipal, que en aquet moment no tenim, ja que permet intervindre de forma sistemàtica i programada, marcant determinats objectius, estratègies, accions, terminis i recursos per aconseguir-los. El Pla d’Igualtat Municipal, té un caràcter transversal a totes les àrees de l’Ajuntament, ja que la igualtat ha de ser el principi que vertebre la política municipal. Però inclou mesures, que es dirigeixen no només a l’Administració, sinó també a la ciutadania, per eliminar discriminacions per raons de gènere en qualsevol àmbit: polític, social, econòmic, cultural, afectiu, educatiu, etc.

D’altra banda, al sí del nostre municipi, igual que a la resta del País Valencià, existeix una problemàtica relativa a la discriminació salarial de les dones que cal enfrontar. A dia d’avuí, continuen produïnt-se situacions de gran desigualtat entre dones i homes en tots els àmbits, però especialment al laboral i al salarial, on el salari mitjà de les dones no arriba a un 76% del dels homes. A l’escletxa salarial se li ha d’afegir una major segregació ocupacional de les dones que pateixen la temporalitat i la contractació a temps parcial no voluntària amb major intensitat. L’escletxa salarial entre homes i dones es situa arran de la crisi al voltant del 6.144 euros (*)

Els poders públics, dintre del seu àmbit, deuen impulsar una nova generació de polítiques d’igualtat que contraresten aquestos problemas de forma específica.

Es per això que el Grup Municipal Compromís realitza les següents

PROPOSTES D’ACORD:

PRIMER.- Revisar i valorar el II Pla d’Igualtat de Gènere de Sagunt. Així com la posada en marxa d’un III Pla d’Igualtat de Gènere.

SEGON.- Aprovar i posar en marxa el Pla d’Igualtat dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Sagunt.

TERCER- Totes les empreses i/o fundacions, o Entitats Públiques del Municipi desenvoluparan en el període d’un any, els Plans d’Igualtat corresponents i el sotmetran a aprovació Municipal.

QUART- Desenvolupar un Pla d’Igualtat Retributiva al Municipi de SAGUNT, on es treballe amb l’àmbit social i empresarial de la Ciutat la reducció de l’escletxa salarial entre homes i dones, introduint la lluita contra la desigualtat salarial dintre dels Plans d’Igualtat de les empreses.

CINQUÉ- Instar a altres administracions com l’autonòmica o l’Estatal a legislar en matèria de prevenció de la desigualtat salarial per motius de gènere, auditories salarials per raó de sexe, accés a les dades dels salaris per gènere per tal de denunciar possibles discriminacions, etc.

Hem hagut de ser coneixedors per la premsa de les rutes que portaran els residus nuclears que hagen de ser ubicats al Magatzem Temporal centralitzat de Villar de Cañas.

Sagunt serà un dels municipis on segons les previsions del CSN, passaran els residus nuclears procedents d’Ascó I i II i Vandellós. També aquells procedents de re processat de les plantes ubicades a França.

Tal i com han reflexat els mitjans de comunicació, des d’eixes instal·lacions nuclears, es traslladaran 1421 elements combustibles d’eixes plantes. Eixos residus es corresponen amb el material Urani-238 en que es transforma l’Urani-235 una volta sotmès al procés de fissió que desprèn l’energia suficient als reactors nuclears per produir energia elèctrica.

L’urani-238 és un material d’alta activitat radioactiva, és a dir que te un període de semidesintegració superior a 30 anys, cosa que vol dir que per a que eixe material perda la meitat de la seua capacitat d’emissió de radioactivitat han de passar més de 30 anys. Igualment, els nivells de radioactivitat que emet són altament perjudicials per a la salut i el medi ambient.

L’emmagatzematge d’aquestes substàncies es produïa en les pròpies centrals nuclears, fins que aquestos residus passaven a ser residus de mitja activitat i podien ser tractats i gestionats de forma diversa i menys perillosa. Cada central contava amb un magatzem temporal individual i no calia traslladar el risc de forma innecessària

S’ha de dir que, Compromís és totalment contrari a aquelles les energies que generen perillositat i productes altament contaminants com és l’energia nuclear, és més, aquesta forma de producció d’energia elèctrica deuria abandonar-se degut no sols a la seua perillositat, si no també a la problemàtica que generen els residus que genera, la gestió dels quals a dia d’avuí no està resolta. Aquestos condicionants exigeixen un calendari de tancament i clausura de totes les centrals nuclears, per tal d’evitar la generació d’aquestos residus, per diferents motius: la seua permanència en el temps, l’acumulació en la cadena tròfica dels essers vius, les conseqüències de les radiacions sobre la salut i la vida (alteracions genètiques, càncer, abrassió, etc). Si parlem més concretament dels residus que es destinen a emmagatzemaments temporals, a banda dels anteriors, afegim algun més, el risc que suposa traslladar residus nuclears d’aquestes característiques i el perill que suposa la concentració dels mateixos, ja que qualsevol ubicació no és vàlida i suposa una inversió molt més complexa que tractar aquesta problemàtica de forma individual a cada central. De fet, recentment s’ha produït la dimissió del president del Consell de Seguretat Nuclear, al demostrar-se que l’estudi geològic en que es basa aquest organisme per ubicar el MTC de Villar de Cañas, no compta amb les garanties necessàries.

Així mateix, Compromís, va demostrar, junt amb altres organitzacions i associacions ecologistes, que la ubicació geològica del magatzem de Zarra no era adequada, motiu que va causar la seua eliminació. Procés del qual ens sentim molt satisfets, ja que aquest tipus d’activitats suposen un risc ambiental i per a la salut molt major que qualsevol previsió econòmica que puga fer-se i deurien estar confinades, allí on major seguretat existeix per al seu desenvolupament que són les pròpies centrals nuclears.

Hem de recordar també que l’etapa on existeix un major risc d’accident, incident o circumstància sobrevinguda, és l’etapa de transport, ja que és el moment on la seguretat pot veure’s més seriosament compromesa i és també l’etapa on major exposició a persones existeix. El trasport d’aquestos residus super-perillosos afectarà a 2 milions i mig de valencians 500 kilòmetres de recorregut des de Tarragona a Villar de Cañas suposarà un moviment d’aquestos residus en 650 camions, 3 vegades al mes, durant 20 anys. Existeix algun sistema d’emergència i protocol de protecció radiològica en cas d’accident? Estem disposats a assumir eixe risc? De cap manera i en cap situació. Sagunt ja pateix, de per sí, una situació i unes instal·lacions industrials determinades que l’obliguen a determinades estratègies front a la perillositat, amb la qual cosa no afegirem una més i de la magnitud i conseqüències de la que estem parlant.

Compromís és contrari al desenvolupament de l’energia nuclear per generar electricitat sense que estiga resolt el problema dels residus, que a dia d’avuí i tal i com es demostra no està resolt, i que fa evident la necessitat del tancament de les pròpies centrals nuclears. Així mateix en Compromís rebutgem qualsevol forma de gestió dels residus nuclears que concentre el risc i els efectes contaminants dels mateixos, com ho són els Magatzems Temporals Centralitzats, i que supose moviments i trasllats innecessaris.

Per tot açò, es proposa al Ple l’adopció dels següents
ACORDS

PRIMER- L’Ajuntament de SAGUNT insta a les autoritats competents a desistir del desenvolupament d’un Sistema de Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears, per la perillositat i vulnerabilitat que aquestos provoquen durant el seu trasllat.

SEGON.- L’Ajuntament de SAGUNT es declara Municipi Lliure de pas de residus nuclears i prohibeix expressament el pas de cap convoi que trasllade aquest tipus de residus.
TERCER.- L’Ajuntament de SAGUNT traslladarà aquest acord a Conselleria d’Infraestructures i Medi Ambient, al Ministeri d’Industria, al Ministeri de Medi Ambient, al Consell de Seguretat Nuclear, a ENRESA i a totes aquelles administracions implicades.

Compromís ha presentat el seu proces de realització del programa electoral així com les accions per a poder participar de manera activa en la construcció d’una ciutat més habitable.

Teress Garcia ha presentat PARTICIPA una aplicació web de caràcter nacional on els ciutadans poden afegir les seues propostes o denúncia tant per al programa de la generalitat o als local. En el cas de Sagunt a http://ift.tt/1EAVrPn on també d’una manera transparent és pot mantindre un debat sobre les propostes.

També varen contar amb Alberto Zaragozà advocat que va explicar els problemes de les associacions per complir la nova reforma fiscal. Una reforma fiscal que obliga a dur una contabilitat exahustiva i que implica tributar per les activitats economoques, com pot ser la venda de loteria o material, a un 25% d’impost.

El debat del públic va ser molt intens i tots arribaren a la conclusió que el PP i Montoro volen dilapidar l’associacionisme en la societat. En este sentit Quico Fernandez anunciava que el cil-lectiu de Sagunt presentarà una moció al respecte, així com accions al Congrés dels Diputats.