Compromís demanarà a la Comissió d’Indústria al Parlament Espanyol, la medicació davant de la multinacional Bossal per equilibrar la producció a l’Estat Espanyol.

Des de Compromís es valora molt negativament l’acció del Partit Popular en el tancament de l’empresa Bossal. L’acció institucional ha sigut ridícula per què el Partit Popular no te cap capacitat de pressió en cap aspecte.

El tancament de Bossal és un exemple dramàtic de les polítiques del Partit Popular en matèria d’indústria i treball. La reforma laboral, desenvolupada pel PP, ha propiciat que l’empresa tinga la legislació del seu costat per tal de propiciar tancaments de forma unilateral, tal i com està ocorreguent. Igualment la inexistència d’una política industrial a nivell del País Valencià impedeix a la Generalitat qualsevol possibilitat de pressió. “És incomprensible veure com la factoria de Bossal a Saragossa està ampliant línies i producció a costa de la de Sagunt des de fa anys i la Generalitat del PP, no haja mogut un dit ni ací, ni en Madrid per equilibrar i mantindre la viabilitat de les dos factories” indica la regidora Teresa Garcia, “La industria en Sagunt està directament lligada al desenvolupament de les polítiques industrials. Si aquesta desapareix, o canvien els criteris i els objectius d’aquesta política, les industries instal·lades a Sagunt ho pateixen en major grau” continua la regidora nacionalista.

“El que ens està passant, no és nou, la línia de treball del govern del PP a Madrid és clara, s’ha de prioritzar l’eix central front al Mediterrani i això afecta també a la política industrial. El govern valencià, i els diputats i diputades valencianes han de posar la variable territorial en la primera línia en tots els fronts de treball, per què el PP a Madrid te ben clar que al País Valencià ja ho han robat tot i ara només queda desmantellar-lo. Si no exigim un equilibri territorial en tot, també en política industrial, estarem en inferioritat de condicions respecte d’altres territoris”

És per això, que Compromís està treballant des de la reunió del dia 18 en propiciar una petició al Ministeri d’Indústria per tal que aquest exercisca un paper de medicació en quan a l’equilibri territorial de la producció de la multinacional, que no ha pogut desenvolupar per què el període parlamentari inicia encara la propera setmana.

“No podem consentir que la unitat d’acció polític i social el PP la utilitze com a excusa per no fer front a les seues responsabilitats. Precissament aquesta unió ha de servir per a augmentar la pressió. En aquesta ciutat ja sabem el que suposa mantindre la unitat i la fermesa, i estem en una situació que amb altres factors és semblant a les que ja hem viscut en el passat. Per això no podem deixar que el PP ho utilitze per amagar-se o per despistar. Estem en un moment delicat i pot ser s’ha reaccionat massa tard, però no per això s’ha de deixar de pressionar a qui corresponga” Conclou la regidora Teresa Garcia.

Posted from WordPress for Android

En primer lloc des de Compromís volem manifestar la nostra oposició contra la decisió de l’empresa Bosal. Es tracta d’una mesura absolutament injusta i injustificada per part d’una empresa que no sols té beneficis, sinó que a més ha sigut beneficiària d’ajudes públiques i molt ben tractada pel propi Ajuntament.
Una decisió premeditada i comunicada amb nocturnitat als treballadors en plenes festes de Nadal.
 
Per altra banda, el tancament de la planta de Bosal a Sagunt, mentre es manté la de Saragossa, com el que ja es va produir l’any passat en el cas de Galmed per deslocalitzar la producció, posa en evidència la més absoluta incapacitat per part del PP valencià a l’hora ja no sols de potenciar el nostre teixit industrial, sinó d’evitar el seu desmantellament. La nostra ciutat és una de les més castigades per la ineficàcia del PP a l’hora de solucionar els problemes dels valencians.
 
Les declaracions d’Alfredo Castelló en les xarxes socials són una mostra més del cinisme dels populars en relació a aquest tipus de notícies. Són ells els que faciliten el tancament de les empreses valencianes amb la seua política de marginació i discriminació en matèria d’inversions contra els valencians. Són les reformes del PP en matèria laboral les que faciliten que una empresa com Bosal tire al carrer centenars de treballadors.
 
Està en joc el futur de la nostra ciutat, més encara quan sabem que altres empreses estan passant per moments delicats, i per tant cal una resposta contundent a nivell social i polític. Ens hem de prendre la decisió de Bosal com una amenaça contra el benestar de tots els ciutadans i hem de recolzar unàniment les mesures que decidisqen els treballadors i treballadores de l’empresa.
 
Des de Compromís volem traslladar als treballadors i treballadores de Bosal la nostra solidaritat i el nostre suport personal, polític i institucional. Els quatre regidors i regidores, així com els nostres diputats i diputades estan a la seua disposició per col·laborar a aconseguir que l’empresa Bosal reconsidere la seua decisió i la continuïtat dels llocs de treball estiga garantida.

Posted from WordPress for Android

144.000 famílies valencianes pateixen pobresa energètica, segons estadístiques de 2013, el 7,4%. Un milió de llars de l’Estat espanyol pateixen talls de llum per impagament, xifra molt superior a la mitjana d’altres països, com el Regne Unit. L’estudi de tendències i projeccions per a 2014 de l’Agència Europea del Medi Ambient, indiquen que, difícilment l’Estat Espanyol difícilment complirà l’objectiu que tenia fixat per a 2.020, que establia que el 20% de l’origen de la seua energia seria renovable. Hem de saber que a Suècia, per exemple, a 2.020, tindrà un 50% de la seua energia d’origen renovable, o que a 2.011, Espanya produïa un 15% de la seua energia de forma renovable, i a partir d’aquesta data s’ha produït un retrocés que en volta de reduir-se, augmenta.

Actualment, escoltem a Ministres i experts dir que l’energia en Espanya és massa cara, que resta competitivitat a les nostres empreses i provoca pobresa energètica en les famílies. Eixos mateixos gurus, casualment, indiquen que per aconseguir energia més barata, s’ha de diversificar l’oferta de l’energia d’origen fòssil, i que cal extreure més petroli i aprofundir en noves formes d’obtenció de combustibles fòssils com la fractura hidràulica. Simplement, ens volen fer idiotes amb aquestos arguments, per què no cal aprofundir molt, per adonar-se’n que, mentre que no s’incorporen dintre del cost de l’energia, el cost ambiental dels impactes que produeix la seua obtenció, estem davant de xifres esbiaixades, que deixen de banda la gran problemàtica de triar una font d’energia o altra. Igualment, la solució per obtindre una energia més barata, no pot ser seguir entestant-se en un model energètic petroli-depenent, donat que es tracta d’una font d’energia en vies d’esgotament, per tant, cada volta més difícil (i més cara) d’obtindre.

La solució es troba en diversificar fonts d’energia i augmentar el protagonisme de les renovables, sense cost ambiental en comparació a les que no ho són, sense dependre del petroli, i  sobre tot, i a nivell de l’Estat Espanyol, emancipades de les companyies generadores d’energia elèctrica, que han sotmès al govern per a que dicte les lleis conforme al seu balanç de beneficis econòmics. No existeix, ni a Espanya, ni molt menys al País Valencià, una agència d’energia independent que marque directrius conforme a l’interès públic, per evitar que fenòmens com el de la pobresa energètica es produesquen, i per canviar el model energètic.

Com és possible que amb l’índex d’insolació del País Valencià, es perden enormes superfícies de captació d’energia solar, com ho són els sostres de les naus dels polígons industrials? Com és possible també, que no es desenvolupe un sector econòmic com el de les renovables que pot aplegar a ocupar a 13.000 persones al País Valencià? Si les administracions, no són sensibles als interessos de tots i totes, econòmica, social i ambientalment, esdevenen braços executors dels interessos particulars d’uns pocs, les companyies elèctriques. Davant aquesta situació, per què no “desenxufar-se” de la xarxa i esdevindre independents energèticament? És una pregunta que una administració pública amb una política energètica amb objectius ambientals, socials i econòmics, com els que marca la UE, per exemple, deuria fer-se.

Per avançar en aquestos aspectes i en els objectius de compliment en matèria de lluita contra el canvi climàtic que hem acordat dintre del marc de la UE, existeixen potents instruments que la pròpia administració europea ha desenvolupat per  finançar, subvencionar els avanços que es produesquen matèria d’eficiència energètica i desenvolupament d’energia renovable. El Pacte d’Alcaldies és una d’elles, que actua a nivell local i que a nivell de País Valencià es troba infrautilitzat i arraconat tant als pressupostos de les Diputacions de València i Castelló, com a nivell de la Generalitat Valenciana. Aquest programa i d’altres permeten diversificar, estimulen l’economia des del mon local i/o regional i per tant, indirectament també redistribueixen la riquesa des del punt de vista empresarial. Segurament per açò, i per que a les elèctriques no lis interessa, no es posen en marxa.

Compromís te clar que les utilitzarà, no estan els temps com per a desaprofitar recursos públics que ens permeten recolzar inversions i sectors econòmics productius. Mentre la UE ens ho permeta.