L’augment de la pressió fiscal en base a l’Ibiu ha augmentat aproximadament un 17% des de 2011. Compromís denúncia l’augment continuat dels drets i recaptacions dels impostos a Sagunt, concretament l’IBI d’Urbana, degut a la desmesurada valoració cadastral i a les oïdes sordes que el PP fa per situar els ingressos per IBI en uns nivells acceptables per a les famílies de la ciutat.

“És molt fàcil fer superàvit a costa d’augmentar la pressió fiscal sobre els veïns i veïnes de Sagunt” declara la regidora Teresa Garcia. “Cada any des de 2011, els ingressos per IBI augmenten de l’ordre d’1,2 milions anuals, de tal manera que de la liquidació ha mostrat un excés respecte de la quantitat pressupostada de 3.3 milions d’euros en 2013”

“El senyor Muniesa qualifica el superàvit com a fruit de la bona gestió però en realitat la bona gestió es tradueix en més impostos i més pressió fiscal sobre la ciutadania, en uns moments d’extrema dificultat per a les famílies, són elles les que suporten el superàvit ”

Quan Compromís va defendre que el tipus de gravamen de l’IBIU podia situar-se en xifres que compensaren els efectes del catastrazo, el PP i el PSOE es van negar i van pactar mantindre el nivell d’ingressos. “Les estimacions que nosaltres barallaven, com s’ha vist, permetien compensar el “catastrazo” i tindre equilibri pressupostari. Però PP i PSOE decidiren mantindre la pressió fiscal sobre els ciutadans de Sagunt”

De fet Compromís en els llocs on governa, compagina superàvits econòmics amb baixada d’impostos com ocorre a Tavernes de Valldigna o Almussafes, que baixarà l’IBI un 25% i Oliva, on l’elaboració de la ponència de valors cadastrals no ha suposat un augment desmesurat del preu de la contribució. “Compromís, allí on governa es situa al costat de la ciutadania i no en la seua contra, com ocorre ací. La ciutadania no deu oblidar que la gestió en matèria econòmica del Partit Popular a Sagunt és mínima, i que si l’estat dels comptes és acceptable és a costa de les nostres butxaques, no de que es gestione millor” conclou Garcia.

L’aportació de la figura d’Adolfo Suárez al procés de la transició de la dictadura a un sistema democràtic a l’Estat Espanyol és inqüestionable. Ho és també el tarannà obert i dialogant de la seua praxi política, ja ens aniria bé que el PP actual, el de la dictadura de la majoria absoluta, s’aplicara una bona dosi d’eixa praxi política basada en la recerca del consens.

Arribats ací però, el reconeixement a la figura de l’ex-president no pot dur-nos a l’entrega exagerada i desmesurada com a heroi de la democràcia, ni com l’essència del Partit Popular amb la que ens volen fer convulgar les hordes mediàtiques de la dreta espanyola. En primer lloc, per què els primers que entrebancaren les reformes democràtiques post-dictadura, fórem precissament aquells que ara s’unflen el pit d’exaltació de la Transició i de la Constitució. El PP, antiga AP, antic règim franquista, fou qui més pals en la roda posà en eixa neo-beatificada Transició, feta des de la por i el xantatge on els avanços que s’introduïren es quedaren a meitat camí per assolir una democràcia plena. Amb un sistema de representació que afavoreix el bipartidisme i veta l’accés de les minories a l’acció política. Amb una separació de poders fictícia i amb un model territorial que uniformitza l’Estat Espanyol i discrimina la voluntat política, lingüística i cultural dels pobles amb personalitat pròpia, com el poble valencià.

Una pseudo-transició en la que no s’ha pogut avançar més enllà també per figures com la de Suarez i els seus companys de partit com Abril Martorell, que suposaren una influència nefasta en la conformació i vertebració del poble valencià. Per què no ens hem d’oblidar que personatges com Abril Martorell crearen interessadament el “conflicte lingüístic valencià” per dividir-nos artificialment i impedir la vertebració dels valencians i valencianes com a poble per defensar els nostres interessos. Trampa, per cert, on les formacions progressistes en aquell moment van caure com a conills, i que a dia d’avuí alguns ens volen tornar a involucrar sense èxit. Trampa de la qual derivà la conformació d’una Autonomia de tercera, que va assolir competències amb retràs i gràcies. I on, gràcies a maniobres com aquelles hem patit, com a valencians, el major expoli de la democràcia: infrafinançament, aportacions amb balances fiscals negatives, discriminació pressupostària del govern central en inversions i en infraestructures.

Respecte per aquells que ja no estan, tot. Participar de la beatificació de figures polítiques, per tal de reafirmar-se en un sistema constitucional que limita la democràcia i l’expressió dels pobles, que no ens busquen. És més important que els xiquets i xiquetes de Villar Palasí tinguen un parvulari digne, que homenatges partidaris i partidistes.

Després de que Compromís proposara la creació d’una comissió especial integrada per tots els sectors afectats amb la finalitat de defensar “els interessos de la ciutat” en quant a la integració de la ciutat i el port maritim i per a impulsar el port de Sagunt Compromís planteja que la part més nord de les instal·lacions, la més propera a la platja, s’òbriga a la ciutadania i es convertisca en una zona comercial amb un port pesquer i esportiu. “Açò li donaria una imatge i un prestigi a la ciutat”, ha destacat el portaveu de Compromís qui ha proposat que amb els diners que es plantejava invertir en la construcció de la tercera dàrsena s’invertisca en aquest projecte que resulta “molt més barat i més pràctic”.

Des de Compromís resaltem que el “conveni que és va signar al 2009, conveni que no ens agrada, i que a dia de hui, 2014, encara no s’ha complit incloia una defensa clara de la integració de la ciutat i el port”. El conveni (actual) té tres àrees, entre les quals destaca la integració d’instal·lacions portuàries en la ciutat, en concret el pantalán i 120.000 m2 del moll nord, per mitjà d’una concessió administrativa. Incompliment clar ja que “el port no està integrat en la ciutat com son els casos de València, Castelló o tots els ports del món”, la llei, explica Fernández, que “els ports han d’estar integrats amb la ciutat”.

“Castelló no val per fer cumplir un conveni firmat per ell ni vetllar per els interessos de la nostra ciutat en aquest tema”, continua Fernández, “i demanem la dimissió de Rafael Aznar, director de l’APV, per fer del port de Sagunt un port de segona”. En aquesta linea Fernández demana “major autonomia del port, fins arribar a un autogovern propi que ens faça poder demanar la independència del de València”

Així mateix, Fernández i l’edila de Compromís Teresa Garcia han lamentat que el port de Sagunt “està perdent l’oportunitat de ser l’eixida natural dels polígons industrials, especialment el de Saragossa, i açò passa per la submissió que hi ha a les decisions del port de València. S’ha perdut la capacitat de beneficiar a la nostra ciutat al contrari del que passa a València i, per açò, reclamem que el port de Sagunt estiga en sintonia amb els interessos de la nostra ciutat”.