L’inici de curs 2014-2015, està introduint molts canvis en la vida escolar dels alumnes. No només per com d’incipient ha estat, sense apenes temps per l’adaptació, amb altes tem­peratures i protestes en roba de bany incor­porades.

En aquest inici de curs hi ha una no­vetat, de tantes altres, de la qual volia fer un petit anàlisi. Quan es parla de dèficit d’infraestructures, de retallades inassumibles, de deutes amb els centres, de mancança de beques de llibres, de transport, de menjadors etc. de reducció d’oferta formativa i de profes­sorat, de aplicació d’un plurilingüisme que pretén fer desaparèixer el valencià de l’escola, de l’assignatura de des-cultura valenciana, que no parla ni de la pilota, ni del patrimoni immaterial del País Valencià, ni del la pròpia llengua, pot ser aquest tema siga secundari, però per aquells que entenem l’educació com un procés per a formar persones i ments crí­tiques i autònomes, no se’ns escapa un canvi que ataca directament la línia de flotació d’aquest procés que tot xiquet o xiqueta ha de realitzar en la seua etapa educativa.

Es tracta de la desaparició de l’assignatura de coneixement del medi, que ha quedat divi­dida en dos parts, una dintre de geografia i història i altra en ciències naturals. Vet aquí, que un canvi en l’estructura de les assigna­tures no te per què afectar a les matèries a impartir, però curiosament, en aquest cas la geografia i història que es donarà quedarà reduïda a la d’Espanya i Europa, però les re­ferències a l’àmbit local o regional han des­aparegut del currículum. Es a dir, un xiquet aprendrà per on passa el riu Volga, però no estu­diarà on naix el Palància. Aquesta errada garrafal en la concepció de l’educació respon a una intencionada eina d’adoctrinament i des-culturització que suposa la llei Wert i que aplica sense contem­plació la Consellera Català. No només per què fomenta el desconeixement del medi proper, si no per què allunya la matèria de l’alumne, desmotivant el seu aprenentatge. Només es pot estimar allò que es coneix i el que es pre­tén amb aquestes programacions curriculars és que els nostres alumnes no aprenguin el respecte i el coneixement del seu entorn, per a que en un futur, no el valoren.

La generació dels que ens acostem als 40, vam ser pioners en l’estudi de l’entorn proper, a l’escola nosaltres deixarem d’estudiar amb els llibres de les grans editorials i comença­rem a utilitzar quaderns i llibres d’àmbit local (Sagunto y su entorno, per exemple) i a fer fitxes, moltes fitxes del medi que ens rodeja­va. Eixa formació és bàsica per relacionar-nos amb el nostre entorn i per tindre valors posi­tius cap a d’ell. No ens importarà que hi haja una pedrera al Salt del Llop i que hi ha una multinacional destrossant el nostres recursos naturals, si no hem anat a visitar-la o hem ha­gut de recollir plantes al seu voltant.

És una des-culturització programada per la fabrica de ma d’obra i no de persones que pretén fer el Gebbles del partit popular, els Sr Wert i on la Consellera Català és la seua més submisa executora.