En el darrer Ple es va sotmetre a votació una moció d’IP que demanava la convocatòria d’una consulta popular per a preguntar als ciutadans si volien que el Port de Sagunt disposara del seu propi Ajuntament. La pregunta era diferent de la plantejada en octubre de 2010, quan SP  proposava directament un referèndum per a la segregació, que va ser rebutjada amb els vots en contra de Bloc-Compromís, PP i PSOE, mentre EU votava a favor.
En les eleccions de 2011 SP va perdre 1928 vots i dos regidors, i en la present legislatura fins i tot ha canviat les seues sigles per les d’Iniciativa Porteña, donant a entendre implícitament un canvi de rumb en la seua estratègia i en els seus objectius. Fins i tot podríem afirmar que el seu suport social ha disminuït de manera considerable, tal i com demostra la seua escassa presència als actes públics, fins i tot en el Ple en què es tractava el tema de la consulta.
Potser una de les causes del seu fracàs s’haja de buscar en el rebuig dels dos expedients de segregació que han tramitat. En els dos casos s’ha demostrat que no tenen el recolzament de la majoria dels veïns i veïnes del Port i que la seua proposta de divisió és una agressió contra una part del municipi, ja que suposaria la ruïna de Sagunt. I en els dos casos ha sigut Bloc-Compromís l’abanderat dels arguments contraris als expedients, de manera que tant l’administració autonòmica com la judicial ha reiterat les nostres al.legacions pràcticament al peu de la lletra. Justament per això els nacionalistes hem sigut l’objectiu de les crítiques i les desqualificacions, quan no dels insults dels segregacionistes. El contrari del PP, que no va presentar cap al.legació per no trencar l’íntima amistat que va possibilitar el pacte popular-segregacionista.
De fet la segregació no s’ha de plantejar a través d’un referèndum o una consulta popular, ja que no ho contempla la llei. La segregació és un dret regulat per la legislació, no com la independència, i per tant disposa d’un procediment que s’ha de complimentar per tal de garantir tant els drets dels ciutadans que es volen segregar com dels que no. I així, en el territori espanyol tenim casos de municipis creats a partir d’una segregació, i d’altres que no han tingut èxit, com és el del Port de Sagunt.
D’altra banda, ara més que mai, la qüestió segregacionista no té lloc dins de les preferències i necessitats dels ciutadans, tal i com es va demostrar en els darreres eleccions, en què els partidaris de la unitat van augmentar la seua majoria, especialment Compromís, que va superar SP. Dels 25 regidors i regidores, només 4 són partidaris de la segregació; fins i tot som majoria amplíssima al Port els que no volem la segregació. Res per tant de semblant amb Catalunya o Escòcia, on les tesis independentistes o proconsulta són molt majoritàries als respectius parlament.
La proposta de SP no és més que una ocurrència al fil de l’actualitat d’altres processos que no tenen res a veure amb la segregació, però evidentment SP s’ha de situiar de cara a les pròximes eleccions, en altres ocasions ja ho ha fet, i saben que el seu temps s’acaba, que ja són una melodia del passat, una nostàlgia que el present ha superat.
També saben que el temps del xantage toca a la seua fi amb la desaparició del govern del PP, que durant les dues legislatures s’ha mantingut en el poder gràcies al pacte amb SP, primer amb aquell govern de la vergonya que va augmentar el desequilibri territorial i la desigualtat entre ciutadans, i després amb el suport inquebrantable dels segregacionistes a les polítiques més conservadors del PP, això sí, a canvi de compensacions en matèria d’inversions i subvencions que han discriminat i continuen discriminant una part importants dels ciutadans. El PP va acceptar implícitament en el darrer Ple la demanda de SP en este sentit. Per no parlar de la complicitat del populars de Castelló i els segregacionistes de González en les més grans pífies urbanístiques del període democràtic, com ara el Borde Norte, el Borde Sur amb la Gerència i la Plaça Àngel Perales.
Nosaltres no volem la segregació, però tampoc acceptem el xantatge dels segregacionistes, el nostre compromís amb els ciutadans es basa en la igualtat d’oportunitats i accés als serveis, en l’equilibri territorial, en el respecte a la pluralitat i en la promoció i el progrés d’una ciutat unida i cohesionada, sense prejudicis ni complexos, segura del seu potencial humà i capaç de revertir la profunda crisi a què ens ha condemnat el PP i les seues polítiques conservadores.
Són molts els reptes que tenim, començant pels 8000 parats i continuant per la preocupant desindustrialització, per la crisi de la nostra agricultura i pel fracàs de la política turística i comercial. Hem de deixar de banda les ocurrències, les propostes que no van  a cap lloc, els egoismes, els partidismes, els electoralismes i els sectarismes. És l’hora de treballar junts i units per fer de la nostra ciutat un referent de progrés i benestar. Per això demanàrem que la proposta es retirara, per això oferírem una esmena, i per això ens abstinguérem, per dir que ja n’hi ha prou de prendre el pèl a la gent, ja n’hi ha prou de debats estèrils, que només alimenten els paràsits de la política, necessitats de sobreviure a costa de la misèria dels ciutadans.

Posted from WordPress for Android