El portaveu del grup municipal Compromís, Quico Fernàndez, ha qualificat de “intolerable” la falta d’inversió prevista en l’esborrany dels Pressupostos Generals de l’Estat per al pròxim any 2015. El nacionalista ha denunciat aquesta situació “que es repeteix any rere any” assegurant que l’executiu de Mariano Rajoy “està enfonsant a la Comunitat Valenciana i maltractant als valencians”.

Com ha informat la regidor d’aquesta mateixa formació, Teresa García, enguany Sagunt perd partides d’inversió corresponents al projecte d’accés al port, dotat en 2014 amb 28.000 euros, l’estudi de la línia de mercaderies Sagunt-Saragossa, la partida de les quals era de 15.000 euros, o les actuacions sobre la línia Sagunt-Terol, que comptaven amb 50.000 euros. “Encara que eren xifres residuals, són tres projectes que no s’han dut a terme durant aquest exercici però que, com hem vist en l’esborrany del pressupost 2015, no s’han prorrogat per al pròxim”, ha afirmat l’edil.

Així doncs, en els Pressupostos Generals de l’Estat, als quins Compromís pensa realitzar algunes esmenes, estan previstos 234.000 euros per a tasques de rehabilitació de la muralla del castell de Sagunt, tres milions d’euros per a la desaladora i 1,9 milions d’euros per a l’Autoritat Portuària. A més, hi ha una partida d’1’5 milions d’euros per al projecte de l’accés al port per la zona de Menera que, segons García, “es van a perdre” ja que la situació del Malecón segueix en els tribunals.

“Des del Govern ens estan arraconant, som una de les deu ciutats més importants de la Comunitat Valenciana i ens donen inversions mínimes perquè han desaparegut projectes com la cobertura de les vies, on ni tan sols s’ha signat el conveni, o el corredor mediterrani perquè Rajoy demostra que està apostant pel corredor central deixant que ciutats com Cadis o Huelva estiguen millors connectades amb Europa que nosaltres, que estem més a prop”, han afirmat els edils nacionalistes,

Així mateix, des de Compromís no han dubtat a culpar, a més, a l’actual equip de govern al·legant que “hi ha una falta de treball perquè ells podrien haver proposat projectes a incloure en aquests pressupostos però l’única cosa que fan és tenir congelada la gestió i solament se saben fer fotos”. Finalment, Fernàndez, ha assenyalat “la discriminació que patim els valencians” en aquests Pressupostos Generals de l’Estat ja que la Comunitat Valenciana rep 155 euros per habitant, mentre que comunitats com Castella i Lleó, Galícia o Extremadura reben 700, 500 i 335 euros per habitant, respectivament.

“En el conjunt de la Comunitat Valenciana anem a rebre 776 milions d’euros en inversions, la qual cosa suposa menys del 7% de la inversió total de l’Estat quan els valencians som el 11% de la població i aportem el 10% del Producte Interior Brut. Hem perdut la meitat de les inversions des de 2011 i estem a nivells similars a 2001, quan governava José María Aznar, per la qual cosa veiem el nostre futur molt negre perquè cada vegada som més pobres”, ha finalitzat el portaveu nacionalista.

En el darrer Ple es va sotmetre a votació una moció d’IP que demanava la convocatòria d’una consulta popular per a preguntar als ciutadans si volien que el Port de Sagunt disposara del seu propi Ajuntament. La pregunta era diferent de la plantejada en octubre de 2010, quan SP  proposava directament un referèndum per a la segregació, que va ser rebutjada amb els vots en contra de Bloc-Compromís, PP i PSOE, mentre EU votava a favor.
En les eleccions de 2011 SP va perdre 1928 vots i dos regidors, i en la present legislatura fins i tot ha canviat les seues sigles per les d’Iniciativa Porteña, donant a entendre implícitament un canvi de rumb en la seua estratègia i en els seus objectius. Fins i tot podríem afirmar que el seu suport social ha disminuït de manera considerable, tal i com demostra la seua escassa presència als actes públics, fins i tot en el Ple en què es tractava el tema de la consulta.
Potser una de les causes del seu fracàs s’haja de buscar en el rebuig dels dos expedients de segregació que han tramitat. En els dos casos s’ha demostrat que no tenen el recolzament de la majoria dels veïns i veïnes del Port i que la seua proposta de divisió és una agressió contra una part del municipi, ja que suposaria la ruïna de Sagunt. I en els dos casos ha sigut Bloc-Compromís l’abanderat dels arguments contraris als expedients, de manera que tant l’administració autonòmica com la judicial ha reiterat les nostres al.legacions pràcticament al peu de la lletra. Justament per això els nacionalistes hem sigut l’objectiu de les crítiques i les desqualificacions, quan no dels insults dels segregacionistes. El contrari del PP, que no va presentar cap al.legació per no trencar l’íntima amistat que va possibilitar el pacte popular-segregacionista.
De fet la segregació no s’ha de plantejar a través d’un referèndum o una consulta popular, ja que no ho contempla la llei. La segregació és un dret regulat per la legislació, no com la independència, i per tant disposa d’un procediment que s’ha de complimentar per tal de garantir tant els drets dels ciutadans que es volen segregar com dels que no. I així, en el territori espanyol tenim casos de municipis creats a partir d’una segregació, i d’altres que no han tingut èxit, com és el del Port de Sagunt.
D’altra banda, ara més que mai, la qüestió segregacionista no té lloc dins de les preferències i necessitats dels ciutadans, tal i com es va demostrar en els darreres eleccions, en què els partidaris de la unitat van augmentar la seua majoria, especialment Compromís, que va superar SP. Dels 25 regidors i regidores, només 4 són partidaris de la segregació; fins i tot som majoria amplíssima al Port els que no volem la segregació. Res per tant de semblant amb Catalunya o Escòcia, on les tesis independentistes o proconsulta són molt majoritàries als respectius parlament.
La proposta de SP no és més que una ocurrència al fil de l’actualitat d’altres processos que no tenen res a veure amb la segregació, però evidentment SP s’ha de situiar de cara a les pròximes eleccions, en altres ocasions ja ho ha fet, i saben que el seu temps s’acaba, que ja són una melodia del passat, una nostàlgia que el present ha superat.
També saben que el temps del xantage toca a la seua fi amb la desaparició del govern del PP, que durant les dues legislatures s’ha mantingut en el poder gràcies al pacte amb SP, primer amb aquell govern de la vergonya que va augmentar el desequilibri territorial i la desigualtat entre ciutadans, i després amb el suport inquebrantable dels segregacionistes a les polítiques més conservadors del PP, això sí, a canvi de compensacions en matèria d’inversions i subvencions que han discriminat i continuen discriminant una part importants dels ciutadans. El PP va acceptar implícitament en el darrer Ple la demanda de SP en este sentit. Per no parlar de la complicitat del populars de Castelló i els segregacionistes de González en les més grans pífies urbanístiques del període democràtic, com ara el Borde Norte, el Borde Sur amb la Gerència i la Plaça Àngel Perales.
Nosaltres no volem la segregació, però tampoc acceptem el xantatge dels segregacionistes, el nostre compromís amb els ciutadans es basa en la igualtat d’oportunitats i accés als serveis, en l’equilibri territorial, en el respecte a la pluralitat i en la promoció i el progrés d’una ciutat unida i cohesionada, sense prejudicis ni complexos, segura del seu potencial humà i capaç de revertir la profunda crisi a què ens ha condemnat el PP i les seues polítiques conservadores.
Són molts els reptes que tenim, començant pels 8000 parats i continuant per la preocupant desindustrialització, per la crisi de la nostra agricultura i pel fracàs de la política turística i comercial. Hem de deixar de banda les ocurrències, les propostes que no van  a cap lloc, els egoismes, els partidismes, els electoralismes i els sectarismes. És l’hora de treballar junts i units per fer de la nostra ciutat un referent de progrés i benestar. Per això demanàrem que la proposta es retirara, per això oferírem una esmena, i per això ens abstinguérem, per dir que ja n’hi ha prou de prendre el pèl a la gent, ja n’hi ha prou de debats estèrils, que només alimenten els paràsits de la política, necessitats de sobreviure a costa de la misèria dels ciutadans.

Posted from WordPress for Android

El pressupost participatiu és el mecanisme de democràcia directa que permet als ciutadans influir o decidir directament sobre els pressupostos públics, generalment el pressupost del seu municipi, mitjançant processos de participació ciutadana.

Es considera que el pressupost participatiu és una de les polítiques de participació ciutadana de major compromís (atès que es posa a deliberació i decisió l’assignació dels recursos públics). Un pressupost participatiu pot dur-se a terme amb una gran varietat de metodologies i models, des de la simple consulta ciutadana sobre propostes fetes per l’administració, fins al procés vinculant sobre propostes elaborades per la pròpia ciutadania.

Quan parlem de pressupostos participatius ens referim, en termes generals, a mecanismes que permeten la participació directa de la ciutadania en l’elaboració dels pressupostos públics, no en públic assistent a eixa elaboració per part d’altres actors. No es tracta de qüestionar la responsabilitat ni dels governs ni dels legisladors en el procés pressupostari, sinó de permetre la participació de la ciutadania en la definició de les seues prioritats i en la discussió de com distribuir els recursos econòmics existents.

En la majoria d’experiències que coneixem, els pressupostos participatius són un procés de participació que es repeteix any rere any. S’inicia els mesos de febrer o març, i es defineixen prioritats i la forma amb la que es relitzarà el desenvolupament d’aquestes prioritats a través de projectes. A les etapes següents, la ciutadania implicada, habitualment junt amb tècnics i representants polítics i socials del municipi, faran una avaluació tècnica i financera de totes les propostes formulades i acabaran prioritzant-les d’acord amb els recursos existents. La proposta final, la qual pot inclús sotmetre’s a un procés de consulta i de tria, es porta al ple municipal com una part del conjunt dels pressupostos. Posteriorment, pot ser necessari concretar alguns aspectes de la proposta o, en tot cas, serà necessari fer el seguiment de l’aplicació, per la qual cosa s’acostuma a constituir algun òrgan mixt (social-polític) de seguiment.

Les experiències en la posada en marxa de pressupostos participatius són diverses i flexibles. Per tal d’il·lustrar aquesta diversitat i de posar algun exemple pràctic de com s’han dut a terme els pressupostos participatius en alguns municipis valencians tenim l’experiència d’Ontinyent Participa. Aquesta ciutat  de vora 40.000 habitants ha decidit que el projecte presentat per l’IES l’Estació siga prioritari quant a la inversió de l’Ajuntament d’Ontinyent en els propers mesos, amb 2498 vots d’un total de 5172. La millora dels accessos a l’IES l’Estació, la il·luminació de la ruta perimetral i l’adequació dels vestidors del poliesportiu han estat els projectes preferits de la ciutadania. Aquesta democràtica iniciativa de priorització de projectes, ha fet possible que els ontinyentins tinguen una participació directa en la gestió municipal.

A Sagunt en canvi, no sabem ben bé a que es referix l’equip de govern quan parla de pressupostos participatius. En este sentit als pressupostos de l’Ajuntament de Sagunt apareixen 1’7 milions d’euros en inversions, dels quals tots están ja destinats a inversions programades per l’Ajuntament, per tant poc es deixa lliure per a que la ciutadania decidesca o prioritze si tot te noms i cognoms. A més, a més, es fa necessari que es desenvolupe, a través de la Carta de participació el propi porcés de priorització itria de projectes i que siga abastable per qualsevol ciutadà o associació del poble amb igualtat de garanties, si no correm el perill d’utilitzar la participació com una forma emmascarada de practicar l’amiguisme polític.

Pels motius abans esmentats, el Grup Municipal Compromís a l’Ajuntament de Sagunt, per tal de debatre i, si escau, aprovar, el següent:

ACORD

PRIMER. L’Ajuntament de Sagunt i els ciutadans i ciutadanes de Sagunt,de forma oberta i participativa dissenyaran un procés de participació ciutadana per a que una part dels pressupostos municipals siga participativa, semblant al de ciutats com Ontinyent.
SEGON.- L‘Ajuntament de Sagunt destinarà el 50% dels pressupostos, en la partida d’inversions, als projectes que es desenvolupen baix aquesta modalitat de participació.

Posted from WordPress for Android