Deixa un l’Ajuntament com un vaixell a la deriva que pot naufragar com a conseqüència dels greus errors de Castelló ha comés en la seua gestió.

1.Valoració de la renúncia.
Fa mesos , per no dir anys, que Castelló va abandonar l’alcaldia. De fet la desaparició del primer edil de molts actes públics era massa evident i el malestar els anfitrions  era cada vegada més notori. Muniesa, obedient i resignat, apareixia com un convidat inesperat, però conscient que la campanya electoral ja ha començat.
No sols es tracta d’una qüestió d’imatge i l’absència de Castelló ha desembocat en una falta de lideratge i coordinació, que ha devaluat encara més la ja de per si deficient gestió.
Potser la clau de la renúncia de Castelló és que mai ha volgut ser alcalde, és una càrrec que mai no li ha agradat, potser perquè pensava que era insuficient per a les seues aspiracions. Només cal recordar que ja en les municipals del 2007  va intentar col.locar el seu home de confiança, Muniesa, com a candidat, però la presència d’una altra alternativa, va determinar que la direcció del partit l’obligara a assumir un paper no desitjat. El que Csatelló sempre ha volgut és un càrrec en la Generalitat.
El problema és que el càrrec no arribava. Va ser assessor amb Camps i després diputat ras. El seu nom sempre sonava, però mai es confirmava. Sols la profunda corrupció del PP li dóna ara una oportunitat, al final de la legislatura, i a més en un paper secundari, vicesíndic. Podríem dir que la corrupció és l’aliada de Castelló per poder aspirar a un lloc.
Creiem que pertànyer al partit més corrupte d’Europa no és cap mèrit i aconseguir un lloc perquè una part important dels teus companys estan imputats o investigats, aconsellaria una miqueta d’humiltat. La renúncia de Cotino és el desencadenant de la renúncia de Castelló. Vergonya ni tenen, ni la coneixen.
Abandonar un vaixell que el mateix capità ha foradat és un acte d’irresponsabilitat i covardia. Són molts els problemes que Castelló ha creat i que es podem comptabilitzar en molts milions d’euros de pèrdues, i molts els problemes que tenim en l’horitzó. Però és millor per a ell fugir i ocultar-se en unes Corts paralitzades per les  mil misèries del PP.
Fins i tot la renúncia és poc elegant. L’anuncia el dimarts a les 9 del matí, convoca ple extraordinari dimecres a les 8’30 per renunciar i fer renunciar els 5 primers de la seua llista, i convoca un altre ple a les 9 del dijous per a la investidura. Té pressa, molta pressa per abandonar el vaixell. No vol deixar marge de maniobra per portar-lo a bon port.
També es pot interpretar com un acte de gratitud cap al seu fidel Muniesa, sabent com sap que serà lúnica oportunitat de ser alcalde, ni que siguen huit mesos.
Amb tota seguretat que ho té tot controlat, és molt hàbil. Com és públic i notori el pacte signat amb SP el 2009, continua vigent. L’han ocultat per interessos partidistes, però no el poden dissimular. Pacten inversions i prenen decisions per ocultar els gravíssims error que han comés junts durant aquell pacte de la vergonya.
Castelló és molt hàbil i a més no té escrúpols, i la grandesa d’un polític no es pot mesurar per la seua capacitat de maniobrar i manipular, sinó per la seua honestedat, responsabilitat i capacitat de gestió.
Fins i tot hui, quan ha acabat en el Ple el seu anunci de renúncia, ningú no ha aplaudit ni s’ha emocionat. Ha sigut realment una despedida trista, sense públic. Es nota que té pressa per anar-se’n i que a més no enyorarà el càrrec, i potser no l’enyoren ni els seus.
2. Valoració de la gestió.
La capacitat de gestió de Castelló és si cap inferior al nivell ètic de la seua manera d’entendre la política.
Alguns dels seus errors com a alcalde són els més greus de tot el període democràtic i ens han costat milers de milions de les antigues pessetes. Des dels 6 milions d’euros (1000 milions de pessetes) de la Plaça Angel Perales, per culpa sobretot de les seus decisions, o els 3 milions d’euros del Borde Norte, fins als 9 milions invertits en el Borde Sur-Gerència, un PAI anul.lat en els tribunals, un fet insòlit a Sagunt. I amb l’amenaça d’una expropiació de 100 milions d’euros de Menera, per culpa de decisions que prenen dirigents del PP des dels seus càrrecs en la Conselleria o el Ministeri de Medi Ambient. Es necessita ser covard per abandonar la nau quan pot estrellar-se contra obstacles d’aquestes dimensions.
A més de ser hàbil té sort i gràcies a la crisi ha rebut una pluja de milions dels plans estatal de Zapatero de 18 milions euros  i del de Camps de vora 13. A més de liquidar 12 milions del patrimoni del sòl i tot el cànon de 12 milions més de l’empresa de l’aigua. Mai s’havia dilapidat tant de pressupost en una sèrie de despropòsits i xapuces que és difícil d’ennumerar: la fonts de la redona de l’Av. País Valencià, que no funciona des de fa anys, el Pavelló Esportiu nou al Port de Sagunt, paralitzat des de fa anys, el carrer Major, encara no recepcionat i per a fer de nou, les piscines del Nord del Palància, etc. etc. Ni tan sols han sigut capaços d’obrir la cafeteria del pàrquing de Dr. Palos, ni d’obrir el Museu Industrial, ni de finalitzar l’elevador del forn alt. No és pot ser més inútil.
Per si fóra poc, han augmentat la pressió fiscal aprofitant-se de l’augment cadastral de Rajoy. L’IBI no ha deixat de pujar i no deixarà de fer-ho mentre no fent front a la barbaritat dels valors cadastrals sobredimensionats del immobles.
Precisament va ser Compromís qui va proposar crear un pla d’ocupació amb els milions de més que es van recaptar amb l’augment de l’IBI, i precisament va ser el PP el que es va negar, i en primera línia Castelló demanant un informe al Secretari per anul.lar la nostra proposta declarant-la il.legal. Però la realitat desesperada de milers de famílies es va imposar i finalment s’han aprovat dos plans, que no s’han sabut aprofitar per arribar a la major part possible de desocupats. Del primer van sobrar quasi dos milions, tal com Compromís havia anunciat. I en el segon han tornat a cometre els mateixos errors. És patètic sentir a Castelló parlar d’uns plan d’ocupació que ell va intentar evitar.
Si la seua gestió com alcalde és extraordinàriament deficient, la de diputat-alcalde ha sigut vergonyosa. Com pot l’alcalde d’una ciutat votar en contra de les millores que els grups hem plantejat en els pressupostos de la Generalitat? Un diputat que no sols no ha aconseguit ni una sola inversió per a la ciutat de la qual és alcalde, sinó que ha perdut altres ja compromeses, com el Centre de Visitants del Castell, o la partida de la guarderia rural, o moltes altres de les diferents conselleries.
3. Compromís amb el govern.
Nosaltres tornem a manifestar el nostre compromís amb una alternativa de progrés que evite la deriva de la nostra ciutat i que actue en benefici dels veïns i veïnes sense distinció. Sagunt no es mereix un govern minoritari i conservador, quan la majoria de ciutadans han votat opcions progressistes i d’esquerres.

Quico Fernández. Portaveu Compromís a Sagunt.

Posted from WordPress for Android

El portaveu del grup municipal Compromís, Quico Fernàndez, ha qualificat de “intolerable” la falta d’inversió prevista en l’esborrany dels Pressupostos Generals de l’Estat per al pròxim any 2015. El nacionalista ha denunciat aquesta situació “que es repeteix any rere any” assegurant que l’executiu de Mariano Rajoy “està enfonsant a la Comunitat Valenciana i maltractant als valencians”.

Com ha informat la regidor d’aquesta mateixa formació, Teresa García, enguany Sagunt perd partides d’inversió corresponents al projecte d’accés al port, dotat en 2014 amb 28.000 euros, l’estudi de la línia de mercaderies Sagunt-Saragossa, la partida de les quals era de 15.000 euros, o les actuacions sobre la línia Sagunt-Terol, que comptaven amb 50.000 euros. “Encara que eren xifres residuals, són tres projectes que no s’han dut a terme durant aquest exercici però que, com hem vist en l’esborrany del pressupost 2015, no s’han prorrogat per al pròxim”, ha afirmat l’edil.

Així doncs, en els Pressupostos Generals de l’Estat, als quins Compromís pensa realitzar algunes esmenes, estan previstos 234.000 euros per a tasques de rehabilitació de la muralla del castell de Sagunt, tres milions d’euros per a la desaladora i 1,9 milions d’euros per a l’Autoritat Portuària. A més, hi ha una partida d’1’5 milions d’euros per al projecte de l’accés al port per la zona de Menera que, segons García, “es van a perdre” ja que la situació del Malecón segueix en els tribunals.

“Des del Govern ens estan arraconant, som una de les deu ciutats més importants de la Comunitat Valenciana i ens donen inversions mínimes perquè han desaparegut projectes com la cobertura de les vies, on ni tan sols s’ha signat el conveni, o el corredor mediterrani perquè Rajoy demostra que està apostant pel corredor central deixant que ciutats com Cadis o Huelva estiguen millors connectades amb Europa que nosaltres, que estem més a prop”, han afirmat els edils nacionalistes,

Així mateix, des de Compromís no han dubtat a culpar, a més, a l’actual equip de govern al·legant que “hi ha una falta de treball perquè ells podrien haver proposat projectes a incloure en aquests pressupostos però l’única cosa que fan és tenir congelada la gestió i solament se saben fer fotos”. Finalment, Fernàndez, ha assenyalat “la discriminació que patim els valencians” en aquests Pressupostos Generals de l’Estat ja que la Comunitat Valenciana rep 155 euros per habitant, mentre que comunitats com Castella i Lleó, Galícia o Extremadura reben 700, 500 i 335 euros per habitant, respectivament.

“En el conjunt de la Comunitat Valenciana anem a rebre 776 milions d’euros en inversions, la qual cosa suposa menys del 7% de la inversió total de l’Estat quan els valencians som el 11% de la població i aportem el 10% del Producte Interior Brut. Hem perdut la meitat de les inversions des de 2011 i estem a nivells similars a 2001, quan governava José María Aznar, per la qual cosa veiem el nostre futur molt negre perquè cada vegada som més pobres”, ha finalitzat el portaveu nacionalista.

En el darrer Ple es va sotmetre a votació una moció d’IP que demanava la convocatòria d’una consulta popular per a preguntar als ciutadans si volien que el Port de Sagunt disposara del seu propi Ajuntament. La pregunta era diferent de la plantejada en octubre de 2010, quan SP  proposava directament un referèndum per a la segregació, que va ser rebutjada amb els vots en contra de Bloc-Compromís, PP i PSOE, mentre EU votava a favor.
En les eleccions de 2011 SP va perdre 1928 vots i dos regidors, i en la present legislatura fins i tot ha canviat les seues sigles per les d’Iniciativa Porteña, donant a entendre implícitament un canvi de rumb en la seua estratègia i en els seus objectius. Fins i tot podríem afirmar que el seu suport social ha disminuït de manera considerable, tal i com demostra la seua escassa presència als actes públics, fins i tot en el Ple en què es tractava el tema de la consulta.
Potser una de les causes del seu fracàs s’haja de buscar en el rebuig dels dos expedients de segregació que han tramitat. En els dos casos s’ha demostrat que no tenen el recolzament de la majoria dels veïns i veïnes del Port i que la seua proposta de divisió és una agressió contra una part del municipi, ja que suposaria la ruïna de Sagunt. I en els dos casos ha sigut Bloc-Compromís l’abanderat dels arguments contraris als expedients, de manera que tant l’administració autonòmica com la judicial ha reiterat les nostres al.legacions pràcticament al peu de la lletra. Justament per això els nacionalistes hem sigut l’objectiu de les crítiques i les desqualificacions, quan no dels insults dels segregacionistes. El contrari del PP, que no va presentar cap al.legació per no trencar l’íntima amistat que va possibilitar el pacte popular-segregacionista.
De fet la segregació no s’ha de plantejar a través d’un referèndum o una consulta popular, ja que no ho contempla la llei. La segregació és un dret regulat per la legislació, no com la independència, i per tant disposa d’un procediment que s’ha de complimentar per tal de garantir tant els drets dels ciutadans que es volen segregar com dels que no. I així, en el territori espanyol tenim casos de municipis creats a partir d’una segregació, i d’altres que no han tingut èxit, com és el del Port de Sagunt.
D’altra banda, ara més que mai, la qüestió segregacionista no té lloc dins de les preferències i necessitats dels ciutadans, tal i com es va demostrar en els darreres eleccions, en què els partidaris de la unitat van augmentar la seua majoria, especialment Compromís, que va superar SP. Dels 25 regidors i regidores, només 4 són partidaris de la segregació; fins i tot som majoria amplíssima al Port els que no volem la segregació. Res per tant de semblant amb Catalunya o Escòcia, on les tesis independentistes o proconsulta són molt majoritàries als respectius parlament.
La proposta de SP no és més que una ocurrència al fil de l’actualitat d’altres processos que no tenen res a veure amb la segregació, però evidentment SP s’ha de situiar de cara a les pròximes eleccions, en altres ocasions ja ho ha fet, i saben que el seu temps s’acaba, que ja són una melodia del passat, una nostàlgia que el present ha superat.
També saben que el temps del xantage toca a la seua fi amb la desaparició del govern del PP, que durant les dues legislatures s’ha mantingut en el poder gràcies al pacte amb SP, primer amb aquell govern de la vergonya que va augmentar el desequilibri territorial i la desigualtat entre ciutadans, i després amb el suport inquebrantable dels segregacionistes a les polítiques més conservadors del PP, això sí, a canvi de compensacions en matèria d’inversions i subvencions que han discriminat i continuen discriminant una part importants dels ciutadans. El PP va acceptar implícitament en el darrer Ple la demanda de SP en este sentit. Per no parlar de la complicitat del populars de Castelló i els segregacionistes de González en les més grans pífies urbanístiques del període democràtic, com ara el Borde Norte, el Borde Sur amb la Gerència i la Plaça Àngel Perales.
Nosaltres no volem la segregació, però tampoc acceptem el xantatge dels segregacionistes, el nostre compromís amb els ciutadans es basa en la igualtat d’oportunitats i accés als serveis, en l’equilibri territorial, en el respecte a la pluralitat i en la promoció i el progrés d’una ciutat unida i cohesionada, sense prejudicis ni complexos, segura del seu potencial humà i capaç de revertir la profunda crisi a què ens ha condemnat el PP i les seues polítiques conservadores.
Són molts els reptes que tenim, començant pels 8000 parats i continuant per la preocupant desindustrialització, per la crisi de la nostra agricultura i pel fracàs de la política turística i comercial. Hem de deixar de banda les ocurrències, les propostes que no van  a cap lloc, els egoismes, els partidismes, els electoralismes i els sectarismes. És l’hora de treballar junts i units per fer de la nostra ciutat un referent de progrés i benestar. Per això demanàrem que la proposta es retirara, per això oferírem una esmena, i per això ens abstinguérem, per dir que ja n’hi ha prou de prendre el pèl a la gent, ja n’hi ha prou de debats estèrils, que només alimenten els paràsits de la política, necessitats de sobreviure a costa de la misèria dels ciutadans.

Posted from WordPress for Android